En quin moment l’escultura abandona la peanya per passar a estar en contacte amb el món que l’envolta? Quines formes està adoptant actualment? Té sentit que continuem utilitzant la paraula escultura?

A partir dels anys seixanta l’escultura deixa de funcionar de manera autònoma i comença a interactuar amb el públic i l’espai. La pràctica escultòrica adquireix un caire gairebé teatral que l’aproparà al llenguatge més performatiu o d’acció. Aquesta nova vessant farà que molts artistes recuperin l’herència del monument per començar a ocupar l’espai públic amb les seves propostes. En aquestes dues sessions farem un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica, amb una atenció especial en la relació de l’art amb l’espai públic o social.

Workshop Activar l’aula, mireia Saladrigas. Foto: © Eva Carasol / mACBA, 2015

Programa

1 ESCULTURA. De l’objecte escultòric a l’acció directa
A càrrec d’Elena Blesa

7 DE NOVEMBRE DE 2015
Horari i Lloc:
de 10 a 14 h Inici MACBA
de 16 a 18 h Itinerari urbà

Per a més informació: 93 412 14 13 i educacio [at] macba [dot] cat

Continguts relacionats

Activitats

Imatges

Workshop Activar l’aula, Mireia Saladrigas. Foto: © Eva Carasol / MACBA, 2015
Alumnes del CEIP Àngels garriga. Foto: © Òscar Ferrer / MACBA, 2010
Esther Ferrer "Silla Zaj", 1974
Se suposa que els objectes tenen el caràcter objectiu dels productes industrials. No pretenen representar res més que allò que són. La categorització prèvia de les arts ja no existeix.
Charlotte Posenenske