En quin moment l’escultura abandona la peanya per passar a estar en contacte amb el món que l’envolta? Quines formes està adoptant actualment? Té sentit que continuem utilitzant la paraula escultura?

A partir dels anys seixanta l’escultura deixa de funcionar de manera autònoma i comença a interactuar amb el públic i l’espai. La pràctica escultòrica adquireix un caire gairebé teatral que l’aproparà al llenguatge més performatiu o d’acció. Aquesta nova vessant farà que molts artistes recuperin l’herència del monument per començar a ocupar l’espai públic amb les seves propostes. En aquestes dues sessions farem un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica, amb una atenció especial en la relació de l’art amb l’espai públic o social.

Workshop Activar l’aula, mireia Saladrigas. Foto: © Eva Carasol / mACBA, 2015

Programa

1 ESCULTURA. De l’objecte escultòric a l’acció directa
A càrrec d’Elena Blesa

7 DE NOVEMBRE DE 2015
Horari i Lloc:
de 10 a 14 h Inici MACBA
de 16 a 18 h Itinerari urbà

Per a més informació: 93 412 14 13 i educacio [at] macba [dot] cat

Continguts relacionats

Activitats

Imatges

Workshop Activar l’aula, Mireia Saladrigas. Foto: © Eva Carasol / MACBA, 2015
Alumnes del CEIP Àngels garriga. Foto: © Òscar Ferrer / MACBA, 2010
Esther Ferrer "Silla Zaj", 1974
El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo