Més de 3.000 estudiants d’escoles públiques es van aplegar al mític Estadio Azteca de Mèxic DF convocats per Melanie Smith, artista nascuda a Gran Bretanya però establerta a Mèxic des dels anys noranta. Aquest macroestadi va ser inaugurat per als Jocs Olímpics de 1968. Deu dies abans de l’obertura dels Jocs, militars i policies van assassinar impunement estudiants opositors del govern en la coneguda massacre de Tlatelolco.

Convocats per Smith, els escolars portaven cartolines individuals per composar, des de les grades i des del camp, imatges col·lectives, com quadres de la història de l’art i de l’imaginari nacionalista mexicà, però també icones de la cultura de masses. A les pantalles de l’estadi, entre anuncis de Coca-Cola, i en record de la massacre estudiantil, s’hi llegia: “La revolució no serà televisiva”. Una gran acció col·lectiva sobre la mal·leabilitat i artifici tant en la composició pictòrica com en la construcció social de les identitats.

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ