Jugadors de daus llençats a l’atzar Marine Hugonnier rellegeix Mallarmé

Stéphane Mallarmé, el gran simbolista, perseguia dues quimeres: suggerir l’objecte sense anomenar-lo i anar més enllà de l’escriptura fusionant poesia, música i art. Dues fites que va aconseguir amb un dels poemes més revisitats i interpel·lats al llarg del segle XX: Un cop de daus no abolirà mai l’atzar. Publicat a la revista Cosmopolis l’any 1897 i com a llibre al 1914, va portar la poesia a la modernitat. Futuristes, dadaistes i surrealistes en van fer una obra de capçalera. També pintors com René Magritte, conceptuals com Marcel Broodthaers i artistes com Marine Hugonnier. Mallarmé jugava amb els caràcters d'impremta, renunciava a disposar els versos simètricament, fixava pauses molt llargues al costat d'altres de molt breus i oferia una guia, una partitura, per recitar el poema en veu alta. Als anys seixanta, Broodthaers va eliminar les paraules substituint-les per taques negres. Més endavant, al 2007, Hugonnier va intervenir el poema posant-lo en relació amb artistes com Richard Hamilton, Odilon Redon i Kurt Schwitters. A l’obra de la Col·lecció MACBA, Un Coup de Dés Jamais N'abolira le Hasard - L'Espace Social N2, l’artista incorpora al poema imatges que evoquen l’univers estètic de Hamilton. Tot plegat ens recorda que som jugadors de daus llençats a l’atzar.