"Les eines de l’amo mai no desmuntaran la casa de l’amo" María Ruido i la veu humana
En una de les seves primeres performances, realitzades a la ciutat d’A Coruña el juny de 1997, María Ruido posava el focus en la violència del llenguatge, una de les armes de domini més inadvertides i poderoses. La voz humana pren com a punt de partida un fragment del llibre de Miguel Cereceda El origen de la mujer sujeto, de 1996, on aquest teòric i crític d’art recupera el moment històric en què les dones van començar a postular-se com a subjectes. Ruido solapa dues veus: el text reproduït per un radiocasset i la lectura que ella mateixa en fa. Reapropiant-se del discurs a través del cos, i a mesura que la lectura avança, es va tapant la boca amb cinta adhesiva. L’any 2004, comentant aquesta acció, Ruido va escriure el text El silencio material, on es llegeix: «Dir encara que les dones parlen/escriuen de forma pública no es tradueix en què ho facin amb paraules pròpies, sinó, en molts casos, mimetitzant estratègies i prosòdies per poder accedir a una quota d’exercici de poder. (...) Una praxis discursiva crítica passa per l’evidenciació de les normes del marc lingüístic, que són les del joc social. Perquè com ja deia la poeta afroamericana Audre Lorde: "Les eines de l’amo mai no desmuntaran la casa de l’amo".»
