Eliminar per complet la noció d’escultura Els murs dinàmics de Helen Escobedo
Experimentadora incansable, a la mexicana Helen Escobedo mai no li van preocupar les caselles i categories artístiques a l’ús. Va ser pionera, al seu país, d’un art feminista i ecologista, i d’entendre que l’escultura és un tot amb l’espai, ja sigui natural, urbà, arquitectònic o humà. En la seva llarga trajectòria, la sèrie produïda al 1968, Murs dinàmics, va suposar una inflexió. De més de dos metres d’alçada i elaborats amb materials lleugers, Escobedo va aconseguir dinamitar la noció d’escultura. Es tracta d’escultures o estructures? Són murs o portes obertes a l’espai? Peces d’art òptic o paravents que celebren el color? Amb una gran llibertat, Escobedo aconsegueix obres visualment lleugeres, cromàticament valentes i que generen una acusada consciència de l’espai. L’obra de la Col·lecció MACBA, Eclipsi, forma part d’aquesta sèrie. En els quaderns de treball de l’artista, hi va deixar escrit: “Al 1968 ja havia eliminat del tot les escultures”. Havia començat a crear el que va anomenar “ambients totals”.
