“Per esborrar una altra imatge, per manifestar un desacord, per negar quelcom”  Els Tàpies del MACBA (2) 

“Ja fa mig segle que m’entossudeixo a convertir els encreuaments en una part essencial del meu treball, i fins he adoptat la creu com a inicial del meu nom i gairebé com un distintiu de la meva obra.” Amb el títol Creus, ics i altres contradiccions, Antoni Tàpies comentava, en un text de 1994, la presència de les creus dins el conjunt de la seva obra i la transcendència d’aquest símbol a les diferents cultures. “Creus (i també ics) com a coordenades de l’espai, com a imatge de l’inconegut, com a símbol del misteri, com a senyal d’un territori, com a marca per sacralitzar diferents llocs, objectes, persones o fragments del cos, com a estímul per inspirar sentiments místics, per recordar la mort i, concretament, la mort de Crist, com a expressió d’un concepte paradoxal, com a signe matemàtic, per esborrar una altra imatge, per manifestar un desacord, per negar quelcom.” El quadre pintat l’any 1973, Dues creus negres, t’espera a les sales del MACBA: la presència de dues creus fosques traçades damunt d’un fons blanc convoca tota la simbologia d’aquest signe tan propi de Tàpies.

Anterior >