Carregant...

Pintura ocre, 1959

Pintura, 241,5 x 190 cm

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923) va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona durant el període 1944—1946, però, abans, una llarga malaltia l'havia ajudat a descobrir la seva passió pel dibuix i la pintura. La seva formació pictòrica és bàsicament autodidacta. Durant els anys quaranta, com molts altres artistes, Tàpies s'interessa pel surrealisme i, amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats formen un grup d'orientació surrealista entorn de la revista Dau al Set.

Max Ernst, Joan Miró i Paul Klee són referents significatius d'aquesta primera etapa, i alguns motius de caire màgic i oníric que Tàpies incorpora a les seves obres de l'època seguiran presents a la seva producció posterior. Així, els espais misteriosos, envaïts per capses i portes trobaran continuïtat a les portes i finestres tapiades o obertes de les pintures matèriques.
A partir del 1952, l'art de Tàpies s'orienta vers l'abstracció i l'artista inicia un treball d'experimentació, utilitzant nous materials com ara la sorra, la pols de marbre o les terres de color, i practica incisions que recorden els graffiti o treballa amb superfícies rebregades. Cap al 1954, totes les influències i afinitats anteriors conflueixen en les anomenades "pintures matèriques". Les pintures matèriques esdevenen "murs" amb multiplicitat d'interpretacions, on l'important no és la qualitat de la textura ni el color, sinó la forma que adquireixen la matèria i els signes impresos. Aquest interès de Tàpies pels elements materials de la pintura s'integra en un corrent generalitzat durant els anys de la postguerra. El descobriment de la bomba atòmica i els nous avenços científics han provocat un fort interès per la ciència i la matèria. A més, Tàpies s'interessa per la filosofia oriental i el seu èmfasi en la realitat material, en la identitat entre la natura i l'home. Una conseqüència del rebuig de l'ideal en favor del material és la noció d"informe", que, segons l'accepció de Georges Bataille, pretén anul·lar totes les categories formals. La civilització, segons Bataille, va sorgir com a oposició a la natura, en canvi, l'"informe" anul·la la distinció entre natura i cultura. L'informalisme de les pintures matèriques de Tàpies va més enllà del concepte merament pictòric, incorporant-hi tota mena de materials i objectes. Aquest ús d'objectes sobre el suport pictòric augmentarà durant els anys setanta. Ara bé, Tàpies utilitza els objectes d'una manera cal·ligràfica, els redueix al pla pictòric, i ofereix a l'espectador una experiència visual, frontal i estàtica. Això distancia Tàpies de les pràctiques de l'arte povera o postminimalista.

Pintura Ocre, realitzada el 1959, és una obra matèrica, on l'informalisme s'expressa a través del procés tècnic. Damunt el llenç, hi ha diversos materials disposats en un ordre predeterminat, i les figures i esquerdes, que sorgeixen a mesura que s'assequen els components, no segueixen les línies d'una figura o d'un objecte concrets. L'important és que l'espectador percebi la matèria en un estat de moviment i canvi constant. Aquí, es tracta de l'existència d'un ésser o un objecte en trànsit de formació o deformació.


Fitxa tècnica

Títol original:
Pintura ocre
Número de registre:
594
Artista:
Tàpies, Antoni
Data de creació:
1959
Any d'adquisició:
1997
Estat:
En exposició
Fons:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
Tipus d'objecte:
Pintura
Tècnica:
Pols de marbre, sorra, pigment i làtex sobre tela
Dimensions:
241,5 x 190 cm (alt x ample)
Sala:
Edifici Meier, Planta 1, Sales 3 i 4
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona
Copyright:
© Comissió Tàpies, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:

Recursos d'accessibilitat
Audiodescripció

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer