Capgirar la visió Els Tàpies del MACBA (3) 

En els primers treballs realitzats per Antoni Tàpies, a meitat dels anys quaranta, el rostre hi té una presència destacada. Ja sigui situat enmig de la tela i envoltat d’una certa aurèola, o bé capgirat i esquematitzat, com un exercici d’autoretrat o traçat amb gest elemental, adquireix una insistència i una centralitat que el mateix artista relaciona amb la noció de talismà o d’icona. Més que representar o reproduir, aviat va veure clar que el quadre havia de ser una cosa, un objecte carregat d’energia que desencadena emocions a l’espectador.  “Jo deia en sentit figurat que ‘el valor de presència’ havia de ser tan fort com el d’un talismà o el d’una icona que, només tocant-los amb la mà o aplicant-hi el cos, fan sentir els seus efectes benèfics.” Referint-se a aquests primers anys, l’artista recordava en el seu llibre Memòria personal: “Sorgia ja un sentiment que denotava la idea amb què ell -l’home- creava també la realitat, bé que li era impossible de captar-la per les soles armes dels sentits o de la raó normal. Per això em semblava necessari capgirar la visió.”

Anterior >