Quan la fotògrafa Babette Mangolte va assistir, l’hivern de 1978, a l’assaig de Water Motor, va tenir clar que aquell solo de dansa de 4 minuts marcava un abans i un després en la trajectòria de la ballarina Trisha Brown. “Vaig pensar que les habilitats físiques de la intèrpret havien de ser tan precises que potser Trisha no seria capaç de ballar la peça durant molts anys i que era urgent enregistrar-la.” Donada la fluïdesa de la peça, com aigua moguda per un motor, Mangolte es va memoritzar la coreografia abans d’enregistrar-la. Una vegada va tenir el film revelat, va decidir que el projectaria a temps real, a 23 imatges per segon, i tot seguit a velocitat lenta: a 48 fotogrames per segon. El resultat és, com va qualificar-lo la també coreògrafa Yvonne Rainer, un dels millors enregistraments de dansa mai realitzats.

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE BABETTE MANGOLTE

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí