Tres

Mai va fer públic el seu nom real. Tot i dur a terme una intensa activitat expositiva, va aconseguir mantenir-se ocult rere el nom de Tres, el número del dia que va néixer. Artista multidisciplinar i investigador sonor (de jove havia format part de la banda d’avantguarda Klamm), va centrar el seu treball en el tema del silenci. A través de pintures, escultures, collages i vídeos va abordar la noció de silenci de manera recurrent, fet que va donar una gran unitat a la seva obra. D’esperit heterodox i amb un peu en l’agit-prop, va practicar un art rupturista proper al dadaisme. L’any 1985, quan participava en un espectacle pseudodadaista en homenatge al pintor Francis Picabia, va experimentar una vivència profunda que va fer que, des de llavors, decidís treballar en l’anonimat. En la seva nova etapa silenciosa, va organitzar tota mena d’accions, des de concerts o còctels silenciosos fins a apagades de llum en edificis emblemàtics o performances amb la cara tapada, sempre amb una càrrega política de fons. Tres va utilitzar el silenci com una estratègia de buidatge retòric i productiu: per lluitar contra un món hiperproductiu, suspendre tota activitat física o mental. Entre els seus referents, hi ha artistes com James Lee Byars, John Cage, Joseph Beuys i escriptors com Susan Sontag i William S. Burroughs.