Pintor, escultor i artista experimental nascut a Àger, un poble de Lleida, l’any 1937. Es va formar en economia, dret i sociologia a Barcelona i Madrid, i més tard en teatre i cinema a París. Instal·lat primer en aquesta ciutat amb l’anomenat «grup d’artistes catalans de París» (Jaume Xifra, Antoni Miralda i Joan Rabascall), amb qui va col·laborar en nombroses ocasions, també va fer llargues estades a diversos punts del planeta com l’Índia, el Nepal o Nova York. La seva obra es caracteritza per una multiculturalitat i una heterodòxia que no va abandonar mai. Referint-se a la seva polifacètica personalitat creativa, el crític Jean-Clarence Lambert va inventar el terme artor, fusió d’artista i actor. Entre els diferents llenguatges que abasta l’obra de Rossell destaquen el cinema –amb més d’un centenar de títols entre curts i llargmetratges– i la cal·ligrafia o escriptura sígnica. En aquest sentit, va crear un llenguatge propi que s’ha anomenat benigrafia (al començament de la seva trajectòria signava Beni) i que es basa en ideogrames i pictogrames on conflueixen la cal·ligrafia, la pintura, l’escriptura, l’automatisme de l’inconscient i les innovacions tècniques. En el conjunt de la seva obra, Rossell modela una poètica de la fragilitat no exempta d'ironia i esperit crític. S’interessa per la complexitat de la senzillesa i per tot allò que queda en els racons de la realitat, de les coses i del llenguatge.

Amb més de cent exposicions individuals, destaquen les retrospectives dedicades a la seva obra, com la realitzada a la Cinémathèque française-Musée du cinéma de París (1971), el National Film Theatre de Londres (1979), l’Anthology Film Archives de Nova York (1990) i la que va presentar al MACBA l’any 2010: Paral·lel Benet Rossell. La seva obra es troba en col·leccions com la del Museo de Arte Moderno de Bogotà, el Museu de Arte Contemporãnea de São Paulo, el Museé d’art moderne de Ceret i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.

Visita la mostra permanent
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró