Nascut a Barcelona el 1927, Joan Ponç va estudiar pintura amb Ramon Rogent. Des dels seus inicis, als anys quaranta, va desenvolupar un simbolisme molt personal: un món propi habitat per visions i éssers imaginaris de gran impacte visual. Va ser impulsor, a finals dels anys quaranta, de diverses iniciatives d’avantguarda, com la revista Algol el 1946, amb Francesc Boadella, Joan Brossa, Jordi Mercader, Arnau Puig i Enric Tormo; i del grup Dau al Set, juntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, que en ple franquisme promovia l’avantguarda pictòrica tot apostant per una dimensió màgica i mistèrica de la realitat. Ponç va ser-ne una peça cabdal.

Amic de Dalí i Miró, que van reconèixer la força del seu surrealisme oníric, va col·laborar amb els poetes i escriptors Josep Vicenç Foix, Joan Brossa, Luis Goytisolo i Joan Fuster. A finals dels anys setanta, i després d’una llarga estada al Brasil (1953-1962), els problemes de visió van aportar sincretisme i intensitat al seu món visionari i inquietant. Tot i passar per diferents moments creatius, sempre va demostrar una gran llibertat creativa a cavall d’un cert primitivisme i de les anomenades segones avantguardes pictòriques. La seva pintura constitueix un univers fascinant poblat d’éssers singulars, entre grotescos i diabòlics, entre torturats i premonitoris, que el fan capaç d’explorar els àmbits més obscurs de l’ésser humà.La primera exposició individual de Joan Ponç va ser a la Sala Arte de Bilbao el 1946. Des de llavors, va exposar continuadament en espais com la galeria Clan de Madrid (1953), el Museu de Arte Moderna de São Paulo (1954 i 1946), la galeria René Metras de Barcelona (1964), Olaf Hudtwalcker de Frankfurt (1965), Staempfli de Nova York (1966) i el Musée d’Art Moderne de París (1978). Entre les antològiques realitzades, destaquen les de la galeria René Metras de Barcelona (1972), la Caixa de Barcelona Obra Social a Manresa (1980) i La Pedrera de Barcelona i el Museu d’Art Modern de Ceret (2017-2018). L’obra de Ponç va tenir una presència destacada en el fons del col·leccionista català Salvador Riera.

http://www.joanponc.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars