Nascut a Paramaribo el 1935, als vint-i-dos anys es va traslladar a Amsterdam, on va conèixer el moviment Zero, integrat per artistes que reivindicava l’anonimat i no signaven els seus treballs. Aquesta afinitat explica l’actitud de brouwn, que va explorar la desmaterialització de l’art i la desaparició de l’autor. Després d’iniciar-se en el camp de l’escultura feta de ferro i fusta, aviat va començar a tenir en compte el paper del receptor en l’obra d’art, amb unes primeres accions en què deixava anar papers pels carrers d’Amsterdam i demanava als vianants que hi dibuixessin els seus trajectes. A principis  dels anys seixanta, va desenvolupar alguns dels seus treballs més coneguts, que consistien en passejos i caminades realitzats i enregistrats, d’alguna manera, per l’artista. Brouwn va produir un gruix important d’obres que exploraven les unitats de mesura, sobretot les que ell mateix va conceptualitzar mitjançant diverses parts del seu cos, com el peu, el braç o la mà. Un art desmaterialitzat, conceptual, performàtic i peripatètic, que sempre va gestionar mantenint un estricte anonimat, no donant cap informació biogràfica, limitant la circulació d’imatges seves i escrivint el seu nom en minúscules.

Els seus treballs van formar part de trobades internacionals com la Documenta de Kassel (1972, 1977 i 2002) i la Biennal de Venècia de 1982. Amb múltiples exposicions en diverses ciutats d’Europa i Amèrica, destaca la retrospectiva que li van dedicar el Van Abbemuseum d’Eindhoven i el MACBA de Barcelona (2005).

Visita l'exposició de Col·lecció