al

L’exposició retrospectiva de stanley brouwn (Paramaribo, Surinam, 1935) presentada pel MACBA el 2005 va ser la primera a l’Estat espanyol dedicada a aquest artista conceptual resident a Holanda.

Segons brouwn, les possibilitats de desplaçament vertiginós que ens ofereixen transports com l’avió han fet que la nostra percepció de les distàncies deixés de tenir sentit. Davant d’això, en la seva obra els sistemes de medició, així com totes les distàncies, espais i recorreguts susceptibles de ser mesurats, esdevenen un epicentre creatiu. Les obres de brouwn provenen d’experiències de la vida quotidiana i intenten crear consciència de moviment. Rere el seu gest d’aparença mínima s’hi amaga una feina, metòdica i obsessiva, de documentació del món que ens envolta.

L’exposició incloïa dibuixos, notes, plànols, esbossos, maquetes, cartel·les i, fins i tot, les parets, el terra i les vitrines del museu.

recórrer distàncies, el moviment des de a fins a b, és una de les activitats humanes quotidianes més essencials. des del 1960 l’obra de stanley brouwn s’ha concentrat en aquesta activitat. del 22 de juny al 25 de setembre de 2005 es podrà veure, al museu d’art contemporani de barcelona, una retrospectiva de la seva obra des del 1960 fins a l’actualitat.

brouwn utilitza les seves pròpies unitats subjectives de mesura (el peu-sb, el colze-sb i el pas-sb) i les contraposa al sistema mètric adoptat universalment o a altres unitats de mesura locals, sovint obsoletes. al principi brouwn anotava aquestes distàncies mitjançant segments de línia en un paper, o mitjançant text i xifres en fitxes que guardava en fitxers o en carpetes. des de principis dels anys vuitanta també ha utilitzat làmines o tires d’alumini, a més a més de volums de fusta o metall. brouwn considera aquestes formes bidimensionals i tridimensionals com a instruments de mesura. amb aquestes unitats de mesura retrata persones, edificis, espais, parets i terres, entre d’altres.

en l’obra de brouwn, la forma i el material depenen del concepte. per a la seva exposició walking through cosmic rays [caminar entre raigs còsmics], celebrada a l’städtisches museum in mönchengladbach, brouwn va demanar que el museu retirés totes les obres d’art i deixés els espais buits, de tal manera que la gent pogués experimentar la sensació de caminar entre raigs còsmics. a la seva exposició al s.m.a.k. de gant va retratar les sales i les parets apuntant les mesures en fitxes, mentre que els espais quedaven buits.

en altres obres, brouwn mesura edificis que ja existeixen i n’anota la mida en un paper, o s’encara a un espai real amb una unitat concreta de mesura. al museu d’art contemporani de barcelona les parets i els terres serveixen de material per a les obres de l’exposició. les taules i les vitrines per exhibir les obres es basen en les mesures de brouwn. també s’hi poden veure maquetes arquitectòniques, d’edificis que encara estan pendents de construir, basats en les mesures peu-sb, colze-sb i pas-sb. aquest estiu brouwn està construint el seu primer edifici a utrecht, holanda.
les primeres obres de l’exposició consisteixen en la sèrie this way brouwn [per aquí brouwn]. brouwn pregunta als vianants com s’hi va, des de a fins a b; unes notes en un paper contenen les indicacions. de vegades les indicacions són només verbals i el paper està en blanc. després estampa “this way brouwn” en els fulls de paper. altres obres d’aquest mateix període són les obres amb petjades sobre fulls de paper. mentre camina, brouwn deixa anar fulls solts de paper, que cauen voleiant a la calçada o al carrer. després torna a recollir els fulls de paper que porten la marca de les petjades dels vianants que van des de a fins a b. alhora brouwn també fa suggeriments per recórrer les distàncies, com a l’obra del 1962 una distància per recórrer sobre gespa en la línia exacta a-b; cada dia durant tot un any.

a principis dels anys setanta, brouwn va anar al marroc i algèria passant per bèlgica, frança i espanya. cada dia anotava amb molta cura el nombre de passos que feia a cada país. el resultat és l’obra del 18 de març al 18 d’abril de 1971 vaig comptar cada dia el total dels meus passos amb un comptador manual, que inclou un inventari dels seus passos, anotat en fitxes. aquest projecte és el primer d’una sèrie d’obres en què brouwn anota les distàncies recorregudes durant un període determinat en un determinat país o ciutat. el nombre total de passos en una sèrie de països queda enregistrat en fitxes. Juntament amb aquestes obres, en què, de fet, brouwn anota les distàncies recorregudes, també n’hi ha d’altres on construeix i analitza distàncies, com per exemple a les obres en què descriu la distància d’1 metre en relació amb distàncies que van d’1 km a 1 mm.

la distància entre si mateix i una persona o un punt determinat en un moment determinat forma el material d’una sèrie d’obres més recents. línies o triangles imaginaris varien de longitud a cada segon, segons la posició de la persona en qüestió. en altres obres contraposa l’espai real amb l’espai imaginari.
brouwn no publica fotografies de la seva obra, ni informació biogràfica ni bibliogràfica. no concedeix entrevistes. aquesta informació resta valor a la seva mateixa obra: “és només palla”, afirma, “la mateixa obra ofereix l’entrevista, escriu la biografia”. brouwn ha mantingut aquesta actitud des del principi i per a ell és part de la seva obra… “és essencial”, diu brouwn.

durant l’exposició es podrà consultar una àmplia selecció de les publicacions de stanley brouwn a la biblioteca del museu. cal concertar visita trucant al 93 412 08 10.

l’exposició s’acompanya d’una publicació en anglès (preu: 12,50 euros).

“a la meva obra no parlo mai de dibuix ni d’escultura”.

“tot mil·límetre, metre i distància tenen la seva pròpia identitat”.

“abans mai les distàncies no havien estat tan desproveïdes de sentit com ara. cada vegada hi ha més persones que fan vols de llarga distància diverses vegades a l’any. cada dia es veu més debilitada la validesa del concepte de distància. a la meva obra les distàncies es revitalitzen. recuperen sentit.”

“una distància s’orienta en una direcció, una distància imaginària pot no tenir direcció”.

“la presentació visual és material en si mateixa”.

“les publicacions són exposicions duradores”.

comissaris: roland groenenboom, christiane berndes
producció: van abbemuseum eindhoven, en col·laboració amb el macba

Itineràncies

23 GEN. - 17 ABR. 2005 Van Abbe Museum, Eindhoven
22 JUNY - 25 SET. 2005 Sales del museu
14 DES. 2005 - 05 MARÇ 2006 CAAC - Centro Andaluz de Arte Contemporáneo

El blau protegeix el blanc de la innocència. El blau s’emporta el negre. El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman