Claudia Pagès traça una xarxa lingüística de micronarratives, poesia queer i discurs rítmic que explora les possibilitats de la veu en escena a través de la música i la presència de cossos. Li interessen especialment els sistemes de distribució, circulació i consum; a Rates i cuques (2020), per exemple, es va fixar en els productes que es venen a l’Eixample de Barcelona, i a Gleaners–Extracción (2018-2019) observava les transaccions dels Encants, el mercat de segona mà d’aquesta ciutat. Sol treballar enregistrant pensaments o apuntant fragments de converses que sent pel carrer, i transitant constantment entre llenguatge i traducció obté un format de llibret en què els gràfics i la tipografia també tenen un paper important. Pagès transforma aquestes composicions recol·lectades en mostres escèniques en què els objectes acompanyen cants i moviments, tant de la mateixa Pagès com dels seus col·laboradors. Aquest és el cas d’Arrela’t, nena, arrela’t (2019), un recorregut dispers, recitat i textual, pels barris de Barcelona i la seva transformació, causada per l’economia distorsionada de la logística capitalista.

Claudia Pagès té el títol de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2013) i un màster també en Belles Arts del Sandberg Institut d’Amsterdam (2016). Algunes de les seves exposicions i performances individuals són Un rastro involuntario (La Casa Encendida, Madrid, 2021); dis- des- duress. tris-tras, giro, fallo (àngels barcelona, 2021) i Patio de luces (Yaby, Madrid, 2020). Ha participat en diverses exposicions col·lectives, com ara Lifting Belly, CentroCentro (Madrid, 2020), i actualment és artista resident a la Rijksakademie van beeldende kunsten (Amsterdam, 2020-2021). claudiapages.com