Xavier Bassas treballa com a professor d’Estudis Francesos a la Universitat de Barcelona (on ha conegut la precarietat i la pobresa de temps) i també com a traductor del pensament francès (precarietat d’euros per pàgina traduïda, però amb unes meravelloses edicions), i és filòsof de vocació (més proper als filòsofs del segle XVIII que a la filosofia acadèmica actual). A banda de les seves nombroses traduccions i edicions, recentment ha publicat dos llibres: Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat (també en castellà, Ed. Gedisa) i un diàleg amb el mateix Jacques Rancière, titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (NED Ediciones, 2019).

Juntament amb nombrosos còmplices, Raquel Friera i Xavier Bassas s’han proposat la fundació de l’Institut del Temps Suspès (ITS). És un projecte que combina els mitjans de l’art i el qüestionament de la filosofia, un projecte de vida per, almenys, tres raons: perquè uneix la seva vida de parella amb una recerca i una lluita conjunta i quotidiana (“allò personal és artístic”); perquè saben quan comença oficialment aquest projecte —ara en el MUSAC, la seva primera seu—, però no saben si acabarà, per la magnitud de l’horitzó, en algun moment de les seves vides; i, finalment, perquè l’Institut del Temps Suspès concerneix transversalment la vida de totes i tots, de nadons a gent gran.

Amb les seves (in)accions, l’ITS no es limita a posar “la vida en el centre”, com proposa cert pensament feminista, sinó que entén que posar la vida en el centre és posar el temps suspès en el centre de les nostres vides.