Raquel Friera
Raquel Friera va obtenir, primer, la llicenciatura d’Econòmiques. Aleshores, va treballar en empreses que l’obligaven a tenir un índex de vendes més alt cada trimestre. Allà va entendre com funciona la productivitat, des de dins de la maquinària. Va començar després la llicenciatura de Belles Arts, perquè sentia que allà es tractava tota una altra cosa, un altre món, un altre temps. I després va continuar estudiant, però d’una altra manera.
Els seus projectes artístics van començar dinamitant, precisament, tot allò que havia après en aquella llicenciatura d’Econòmiques: Sobre perder el tiempo (2007), Maltepe (2007), Tiempo libre (2009), Habana-Guáimaro (2010). Hi van seguir altres projectes que denunciaven els dispositius de control social: els centres d’internament d’estrangers, les identitats racials o religioses, la moral econòmica, entre d’altres. El pensament feminista l’ha acompanyat cada vegada més en els seus treballs i l’ha ajudat, finalment, a sintetitzar el qüestionament del temps com el dispositiu essencial de la producció de subjectivitat en les nostres societats.
