Les derives de la teoria II La periodització de l'art contemporani (o: què se n'ha fet del "postmodernisme"?). Seminari amb Peter Osborne
Durant els anys vuitanta, el pensament entorn de l'art en el context angloamericà experimenta una profunda transformació per la influència de la filosofia i la teoria crítica francesa i, en menor grau, alemanya. La recepció d'aquest pensament va comportar una profunda renovació dels llenguatges i problemes centrals de la crítica i la història de l’art. I, per damunt de tot, va naturalitzar la idea d'un discurs entorn de l'art estrictament teòric, una "teoria de l'art".
La influència d'aquest pensament en el discurs dominant angloamericà, els seus viatges d'anada i tornada, l'acoblament amb la psicoanàlisi, el feminisme i el discurs postcolonial, i finalment la seva expansió acadèmica global, han donat forma al context discursiu en què encara avui ens situem per abordar l'art. Aquest cicle de seminaris pretén, d'una banda, avaluar la vigència dels conceptes, problemàtiques, antagonismes i debats que van marcar la dècada dels vuitanta i, de l'altra, apuntar possibles vies de renovació en un moment en què postures que abans semblaven "radicals" es troben còmodament instal·lades en els entorns més acadèmics.
Programa
Dijous 12 i divendres 13 d'abril, de 19.30 h a 21.30 h.
Dijous 12 d'abril
Del "postmodernisme" a la "contemporaneïtat"
Durant els primers anys vuitanta, el terme postmodernisme va desplaçar el postformalisme per denominar un determinat camp crític i artístic. El terme va aparèixer després d'un modernisme formalista que havia perdut la seva capacitat de funcionar com a projecte crític convincent i que havia sucumbit a la pressió d'una multiplicitat de noves formes artístiques i crítiques durant els seixanta i principis dels setanta. Trenta anys més tard, és la categoria mateixa de postmodernisme la que resulta ben poc convincent. Al seu lloc, s'hi ha instal·lat un terme encara més ampli, la contemporaneïtat, proposat com un nou concepte crític. Aquest seminari es planteja les preguntes següents: com s'explica aquest canvi en el marc del discurs crític? I, d'altra banda, pot funcionar la contemporaneïtat com a categoria perioditzadora i terme crític alhora?
Divendres 13 d'abril
October i el problema del formalisme
Sovint es considera la revista nord-americana October l'epítom de la ruptura que, en el discurs de la crítica d'art, marca el trànsit del modernisme formalista a la semiòtica, la deconstrucció i la psicoanàlisi com a formes d'abordar l'art. Tanmateix, aquesta narrativa passa per alt una continuïtat a un nivell més profund del formalisme, que es fonamentava en el formalisme teòric (o teoricisme) d'aquests nous discursos. Aquesta continuïtat es reflecteix en la incapacitat de tots dos discursos per bregar amb la qüestió del judici crític. El seminari reflexiona sobre alguns dels problemes que comparteixen aquests dos formalismes, tant l'estètic com el teòric.
Peter Osborne és catedràtic de Filosofia Europea Moderna i director del Centre for Research in Modern European Philosophy (CRMEP), Kingston University, a Londres. També és editor de la revista Radical Philosophy. Els seus llibres inclouen The Politics of Time: Modernity and Avant-Garde (1995; 2011), Philosophy in Cultural Theory (2000), Conceptual Art (2002), Marx (2005), Walter Benjamin: Critical Evaluations in Cultural Theory (2005) i en castellà El arte más allá de la estética. Ensayos filosóficos sobre el arte contemporáneo (2010). Ha escrit assaigs per a Manifesta 5, Tate Modern, la Bienal de Sydney de 2006, el Walker Art Center Minneapolis, OCA Norway, National Museum of Art, Architecture and Design Oslo, el CGAC de Santiago de Compostel·la i el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó. El seu últim llibre, Anywhere or Not at All: Philosophy of Contemporary Art, serà publicat per Verso a finals de 2012. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre transdisciplinarietat en les humanitats (2011–2013).
Bibliografia recomanada
Sessió 1
Fredric Jameson: "Periodizing the 1960s" a The Ideologies of Theory: Essays 1971–1986. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1988. Edició en castellà: Periodizar los 60. Córdoba (Argentina): Alción, 1997.
Sessió 2
Rosalind Krauss: "Sculpture in an Expanded Field" (1979), reeditat a The Originality of the Avant-garde and Other Modernist Myths. Cambridge: Cambridge, MIT Press, 1985, p. 276-290. Edició en castellà: "La escultura en el campo expandido", a La originalidad de la vanguardia y otros mitos modernos. Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 289-303.
George Baker: "Photography's Expanded Field", October núm. 114 (tardor de 2005), p. 120-140.
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat
