Activitats Cursos i seminaris

Fernand Deligny. Permetre, traçar, veure

13 al 14 nov. 2009

Entrada gratuïta. Auditori MACBA. Capacitat limitada

Seminari

El desenvolupament del seminari segueix les etapes cronològiques del recorregut que va portar Deligny des de l'hospital psiquiàtric d'Armentières (nord de França), on va ser educador durant la Segona Guerra Mundial, fins a Monoblet, a la regió protestant de Les Cévennes (sud de França), on l'any 1969 va crear una xarxa d'acollida de nens autistes. De l'asil a la xarxa, els reptes són els mateixos: crítica de les «ideologies de la infantesa»; creació d'un medi alternatiu a la institució, dissenyat no sols per a sinó també d'acord amb l'especificitat d'individus refractaris a la dependència; l'aplicació, en pràctiques formalitzades (per no dir-ne artístiques), d'un pensament antropològic de l'espai i d'allò «humà» exterior al llenguatge. En l'escriptura i el cinema, Deligny busca una llengua que correspongui a la «manera de ser» autística sense intenció ni projecte. La recerca d'una imatge «que no es pren», anàloga al traçat original i comú, és l'última etapa d'una reflexió poètica i política. El rebuig que fa Deligny de les «especialitats», el fet de recórrer a coneixements pràctics en comptes de ferho a disciplines estanques, troba ressò en un seminari polivalent que reuneix investigadors, sociòlegs, filòsofs, psicoanalistes, traductors, artistes, historiadors del cinema i historiadors de l'art.

Programa

13 i 14 de novembre

Divendres 13 de novembre

A les 18 h
Presentació del llibre Fernand Deligny. Permitir, trazar, ver. A càrrec de Sandra Alvarez de Toledo

Moderador: Enric Berenguer

Aquesta compilació de textos de Fernand Deligny, educador, escriptor i cineasta (1913-1996), aplega una sèrie d'escrits publicats entre 1945 i 1987. Reconstrueix les etapes d'una trajectòria que el va portar des de la lluita contra la gestió institucional de la delinqüència fins a un enfocament experimental de l'autisme. L'escriptura va ser per a Deligny una activitat constant, existencial, el laboratori permanent de la seva pràctica com a educador. Els seus primers llibres són pamflets contra les ideologies de la infantesa que van inspirar la política reeducativa de la postguerra. A partir de final dels anys seixanta, acull nens autistes i inventa de cap i de nou un dispositiu d'acollida: una xarxa de zones de permanència, uns educadors no especialitzats –com ell mateix– , una forma de vida ritualitzada fins a l'extrem, inspirada en l'immutable autístic. Inventa una cartografia –les «línies de l'errar»– que transcriu els trajectes dels autistes en l'espai. Duu a terme una reflexió antropològica contra la llei del llenguatge i a favor d'una definició de l'individu asubjetiu, específic, desprès de si mateix. Oposa l'actuar «per res» al fer productiu, allò «humà per naturalesa» a l'hegemònic «home-que-som-nosaltres».

De 19 - 21 h
Ponències i debat

Michel Chauvière

«El cicle de l'interès del nen i les ideologies de la infantesa. Reflexions sobre les contribucions de Fernand Deligny»

Jean-Michel Chaumont
«L'obra de Fernand Deligny: balanç personal»


Dissabte 14 de novembre

11 - 14 h
Ponència, projecció i debat
Jean-Claude Polack

«François Tosquelles i Fernand Deligny. Psicosis i experiències de l'espai»
Le Moindre geste (El mínim gest)
Projecció de la pel·lícula de Fernand Deligny, Josée Manenti i Jean-Pierre Daniel, 1962-1971, 100 min
Moderador: José García Ibáñez


De 16 a 18 h
Ponències i debat
Jean-Philippe Antoine

«Beuys, Deligny i el dibuix: una "conversa entre les coses"»
Marianne Dautrey
«De la xarxa a Les Cévennes: una comesa per fer desaparèixer la intenció»
Moderador: Jean-François Chevrier


De 19 a 21 h
Ponències i debat
Hervé Joubert-Laurencin

«Camerejar, retallar i desparalitzar, o el cinema com a acte de contingència»
Jean-François Chevrier
«El traç i la imatge. Artaud i Deligny»
Moderador: Enric Berenguer


Participants
Sandra Alvarez de Toledo. Ballarina i diplomada en Història de l'Art, ha treballat especialment sobre les relacions entre art, fotografia i cinema. Va publicar diversos textos sobre Fernand Deligny (per a l'editorial Érès, les publicacions Communications, Fusées, Fario, L'Image, Le Monde i Les Carnets du paysage), abans de crear l'editorial L'Arachnéen, amb la qual va publicar l'edició de les Œuvres de Fernand Deligny.

Jean-Philippe Antoine. Filòsof i artista, ensenya Estètica al departament d'Arts Plàstiques de la Universitat París 8. Recentment ha publicat Marcel Broodthaers. Moule, Muse, Méduse (Presses du Réel, 2006), Gerhard Richter. Landscapes (Nova York: Zwirner & Wirth, 2004) i Six rhapsodies froides sur le lieu, l'image et le souvenir (París: Desclée de Brouwer, 2002). La seva monografia sobre Joseph Beuys, La traversée du XXe siècle. Joseph Beuys, l'image et le souvenir, es publicarà el 2009 (MAMCO/Presses du Réel).

Enric Berenguer. Psicoanalista, membre de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi i docent de l'Institut del Camp Freudià a Espanya.

Jean-Michel Chaumont. Doctor en Filosofia (Lovaina, 1989) i en Sociologia (París, 1995), professor de la Universitat de Lovaina, investigador del Fons Nacional de Recerca Científica de Bèlgica. Autor, entre d'altres, de Traces d'I. Autisme, sciences humaines et philosophie (Louvain-la-Neuve: Cabay, 1982, en col·laboració amb Fernand Deligny), de La concurrence des victimes. Génocide, identité, reconnaissance (París: La Découverte, 1997) i Le mythe de la traite des blanches. Enquête sur la fabrication d'un fléau (París: La Découverte, 2009).

Michel Chauvière. Director d'investigació al CNRS, membre del CERSA (Centre d'Estudis i de Recerca en Ciència Administrativa). Els seus treballs se centren en les polítiques socials, sociojudicials i familiars, els seus actors privats i públics, els processos de professionalització i els reptes cognitius. Últimes publicacions: Qui gouverne le social? (codir. amb M. Borgetto, París: Dalloz, 2008) i L'indigent et le délinquant. Pénalisation des pauvres et privatisation de l'action sociale (amb Didier Gelot et al., París: Fondation Copernic, Syllepse, 2008).

Jean-François Chevrier. Historiador i crític d'art, comissari d'exposicions, professor de l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París des de 1988. Fundador i redactor en cap de la revista Photographies (1982-1985), conseller general de Documenta X (1997), comissari de nombroses exposicions internacionals, com Une autre objectivité / Another Objectivity (1988-1989), Walker Evans et Dan Graham (1992-1994) i Art i utopia. L'acció restringida (2004-2005). Actualment prepara l'exposició L'hallucination artistique. De William Blake à Sigmar Polke.

Marianne Dautrey. Germanista, lingüista i filòsofa, ha treballat sobre les relacions entre la representació i l'enunciació en l'escriptura del present, a partir de les obres de Karl Kraus. Va ensenyar Filosofia a la Universitat París 1. Traductora de l'alemany, ha traduït i prologat Correspondance 1925-1935, Theodor Adorno-Alban Berg (París: Gallimard, 2004) i en col·laboració amb Christian Sommer i Vincent Staneck, Le monde comme volonté et comme représentation, d'Arthur Schopenhauer (París: Gallimard, 2009). Actualment és periodista i crítica cinematogràfica.

José García Ibáñez. Psiquiatre. Grup Pere Mata. Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

Hervé Joubert-Laurencin. Professor d'Estudis Cinematogràfics a la Facultat d'Arts de la Universitat d'Amiens, és també traductor i especialista en Pier Paolo Pasolini, sobre el qual ha organitzat diversos congressos, i treballa sobre el cinema d'animació i els escrits cinematogràfics d'André Bazin. Entre d'altres, ha publicat Pasolini, portrait du poète en cinéaste (París: Cahiers du cinéma, 1995), Le dernier poète expressionniste. Écrits sur Pasolini (Besançon: Les Solitaires Intempestifs, 2005) i La lettre volante. Quatre essais sur le cinéma d'animation (París: Presses de la Sorbonne Nouvelle, 1997).

Jean-Claude Polack. Psiquiatre i psicoanalista, va treballar amb Jean Oury i Félix Guattari a la clínica de La Borde. Durant deu anys ha participat en una associació de malalts psicòtics i ha exercit com a membre d'un col·lectiu d'analistes a París. És director de la revista Chimères, fundada el 1998 per Gilles Deleuze i Félix Guattari, i codirector d'una pel·lícula sobre François Tosquelles. És autor també de diverses obres, entre les quals destaquen: L'intime utopie. Travail analytique et processus psychotiques (amb Danielle Sivadon, París: Presses universitaires de France, 1991); Epreuves de la folie. Travail psychanalytique et processus psychotiques (Ramonville Saint-Agne: Éditions Érès, 2006); L'obscur objet du cinéma : réflexions d'un psychanalyste cinéphile (París: Campagne première, 2009).

Contacte

Programes públics MACBA
Tel: 93 412 14 13 / programespublics@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Àudios

Activitats