Fernand Deligny. Permetre, traçar, veure

Programa

4, 11, 18 i 25 de novembre i 8 de desembre

Dimecres 4 de novembre, a les 19.30 h
Ce gamin, là (Aquell noi d'allà), Renaud Victor 1975, 96 min
Ce gamin, là està dedicada a la «xarxa» creada per Fernand Deligny el 1968 per fer-se càrrec de nens autistes. El personatge central de la pel·lícula és Janmari, «germà bessó de Victor de l'Aveyron», en el qual l'absència de llenguatge, relació amb l'espai, necessitat d'allò immutable i de referències i indiferència envers l'Altre van proporcionar a Deligny el model de la seva crítica del llenguatge i de la seva reflexió antropològica sobre el que és «humà». François Truffaut, productor de la pel·lícula, va exigir que Deligny hi aparegués. Amb un llenguatge poètic, deliberadament refractari a la comunicació, aquest comenta les «línies de l'errar», transcripció gràfica dels desplaçaments dels nens autistes a les «zones d'estar».

Dimecres 11 de novembre, a les 19.30 h
Dissabte 14 de novembre, a les 12.30 h (en el marc del seminari)
Le Moindre geste (El mínim gest), Fernand Deligny, Josée Manenti i Jean-Pierre Daniel
1962-1971, 100 min
Le Moindre geste és una faula filmada per Fernand Deligny i Josée Manenti a Les Cévennes entre 1962 i 1963, fora de tot sistema de producció professional, amb actors no professionals i, en el paper principal, un adolescent psicòtic. Muntada i mesclada uns quants anys més tard per Jean-Pierre Daniel, amb l'ajuda de Chris Marker –que aleshores va fundar la cooperativa Slon–, aquesta pel·lícula és un brillant tribut als intents de Deligny de «treure de l'embull els nens bojos».

Dimecres 18 de novembre, a les 19.30 h
Fernand Deligny. À propos d'un film à faire (Fernand Deligny. Sobre una pel·lícula per fer), Renaud Victor 1989, 67 min
«Un noi autista no fa res, cosa que és una manera d'actuar. Això ho veuen els que saben observar, els que viuen amb nens autistes. El mateix passa amb la imatge: una imatge no es "fa", en el meu argot. Una imatge arriba, no és més que una coincidència. Però la coincidència, la imatge en el sentit en què l'entenc, la imatge com a tal, és autista. Vull dir que no parla.» Durant un monòleg en presència del director Renaud Victor, entretallat per escenes d'una ficció desmembrada, Deligny parla del funcionament de la imatge segons la percepció autística.

Dimecres 25 de novembre, a les 19.30 h
Matti da slegare (Bojos per deslligar), Silvano Agosti, Marco Bellocchio et al. 1975, 140 min
L'experiment italià de psiquiatria «extramurs» iniciat per Franco Basaglia, a partir de 1968, va originar la llei coneguda com a «180», que decretava el tancament dels asils psiquiàtrics. Marco Bellocchio i tres periodistes filmen tres pacients d'un asil de Parma, que els metges fan sortir de la institució perquè s'integrin a la vida «normal» mitjançant el treball. Els mateixos malalts i el seu entorn, dins i fora de l'asil, són els protagonistes d'aquest document característic del corrent de l'antipsiquiatria, contemporani de la xarxa de nens autistes de Deligny.

Dimarts 8 de desembre, a les 19.30 h
Filmoteca de Catalunya
Putiovka v jizn (El camí de la vida), Nikolai Ekk 1931, 75 min
En la més pura tradició del cinema soviètic, la pel·lícula descriu l'experiència de la colònia Gorki, creada el 1921 per l'educador Anton Makarenko. Independentment de les seves característiques cinematogràfiques intrínseques, té l'interès d'obrir el debat sobre una obra poc coneguda i controvertida (enfocament llibertari o ideològic de l'home nou?) de Makarenko, la perspectiva de la qual es va presentar a Deligny a l'època de la creació de La Grande Cordée, associació per al «tractament en cura lliure» d'adolescents, fundada amb alguns membres del Partit Comunista durant la immediata postguerra.