al

En quina mesura la globalització, els mitjans digitals i els models canviants de migració afecten la manera d’entendre i experimentar l’obra d’art contemporània? Com es relacionen els artistes amb els comissaris d’exposicions per reflexionar sobre l’art contemporani a través de l’obra, l’exposició i la col·lecció? Com treballen els comissaris amb les noves formes de producció artística, especialment amb obres d’art «immaterials» que s’aparten de les formes convencionals d’exhibició, col·lecció i arxiu?

Aquesta «exposició-recerca» reuneix els artistes i comissaris internacionals que han col·laborat en el projecte europeu MeLa, «Museus europeus en una època de migracions», per reflexionar al voltant d’aquestes i altres qüestions de debat artístic i curatorial en un moment en què els museus comencen a pensar sobre el seu futur i en el paper que han de tenir en el segle XXI. Els sis centres que col·laboren en aquest projecte són els següents:

• MACBA a Barcelona amb el comissari Bartomeu Marí i l’artista Lawrence Abu-Hamdan
• Bétonsalon - Centre for art and research a París amb la comissària Mélanie Bouteloup i l’artista Camille Henrot
• Whitechapel Gallery a Londres amb la comissària Sofia Victorino i l’artista Kader Attia
• Stedelijk Museum a Amsterdam amb els comissaris Jelle Bouwhuis / Kerstin Winking i l’artista Quinsy Gario
• Royal College of Art a Londres amb Paul Goodwin i l’artista Leo Asemota

En concret, aquesta exposició explora els reptes i les oportunitats de la investigació curatorial i artística en el segle XXI i l’auge de noves pràctiques com la performance, el so i el vídeo que, a més d’ampliar la gamma d’interessos dels artistes, qüestionen les idees tradicionals sobre l’«objecte artístic» en museus i galeries. A partir del que s’ha descrit com a «canvi curatorial» i «canvi educatiu», l’exposició aborda la complexitat de la interrelació entre representació, globalització, col·lecció i objecte, i comissariat d’exposicions, programació, públic i tecnologia.

ARTISTES
Lawrence Abu-Hamdan
Nascut a Amman el 1985, l’obra d’Abu Hamdan aborda la relació entre l’escolta i les fronteres, els drets humans, el testimoni, la veritat i la llei, a través d’instal·lacions audiovisuals, disseny gràfic, escultura, fotografia, tallers i performances. La presència del so i la seva intersecció amb la política tenen origen en els seus projectes en el camp de la música DIY (Do It Yourself). El seu treball ha estat esgrimit com a prova davant del tribunal d’asil polític del Regne Unit, que va requerir la col·laboració de l’artista com a testimoni expert. Entre les seves exposicions individuals destaquen The Freedom Of Speech Itself (2012) a Showroom (Londres), The Whole Truth (2012) a Casco (Utrecht) i recentment Tape Echo (2013) a Beirut i el Caire. Ha participat en diverses exposicions col·lectives a la Tate Modern de Londres, M HKA d’Anvers, Van AbbeMuseum d’Eindhoven, The Beirut Art Center i la Biennal de Taipei de 2012. És col·laborador de Forensis Sternberg Press i escriu habitualment a les revistes Manifesta i Cabinet. Ha comissariat diverses exposicions a la Reitveld Academie d’Amsterdam i Batroun Projects del Líban. Forma part de l’equip d’arquitectura forense del Goldsmiths College de Londres, on és professor interí i estudiant de doctorat.
Web: www.lawrenceabuhamdan.com

Leo Asemota
Artista nigerià resident a Londres, treballa en The Ens Project des de la primavera de 2005. En aquesta exposició presenta la performance Eo ipso, catalitzadora d’un projecte multipartit basat en diversos temes: la cerimònia practicada al cap pel poble Edo a la ciutat nigeriana de Benín, l’època victoriana d’invencions, exploració i conquesta, i l’assaig L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica del pensador alemany Walter Benjamin. Segons el mateix Asemota, Eo ipso és el darrer component de The Ens Project.
Web: http://www.eotla.com

Kader Attia
Va passar la infantesa entre França i Algèria, entre l’Occident cristià i el Magrib islàmic. A partir d’un origen marcat per la diversitat de cultures, explora l’impacte del capitalisme polític i cultural a l’Orient Mitjà, Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i la manera com la tensió residual de lluita i resistència a la colonització repercuteix en la forma de pensar de qualsevol immigrant i territori. Com a resident de les banlieus franceses, la seva obra està impregnada dels contrastos i les experiències viscudes en diferents llocs i cultures. En una sèrie de peces fetes amb diversos materials, símbols i escales, Attia explora qüestions relacionades amb la comunitat, la diversitat, la pertinença, l’exili i la confusió de conflictes d’identitat en l’era de la globalització. Tot i que a cada sèrie empra diferents recursos, la seva pràctica retorna sempre a les dimensions poètiques i a les complexitats de la vida quotidiana per endinsar-se en la nostra construcció de la realitat.

Representat per la Galerie Christian Nagel de Berlín i Colònia, i la Galerie Krinzinger de Viena, la seva obra s’ha exposat en les principals institucions del món, com ara l’ICA de Boston (2007), el Centre Georges Pompidou de París (2011), la Tate Modern de Londres (2011), el MoMA de Nova York (2012), la Documenta 13 (2012) i el KW Institute for Contemporary Art de Berlín (2013). Ha obtingut, entre d’altres, el Premi de la Biennal del Caire i l’Abraaj Capital Art Prize (2010).

Quinsy Gario
Nascut a Curaçao, va créixer a Sint Maarten i Holanda. Va estudiar teatre, cinema i televisió a la Universitat d’Utrecht, on es va especialitzar en estudis postcolonials i de gènere. Amb el pseudònim de T. Martinus, ha publicat dues col·leccions de poesia. El 2011 va obtenir el premi Hollandse Nieuwe 12 Theatermakers i va ser finalista del Certamen Nacional de Poesia d’Holanda. El 2012 va iniciar un programa de ràdio, anomenat Roet In Het Eten (Pals a les rodes). El seu vídeo Non Employees s’ha pogut veure a la MTV holandesa i és membre del col·lectiu d’artistes panafricans State of L3. La seva obra ha format part d’exposicions col·lectives a Galleri Image (Dinamarca), Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen (Bèlgica), SMART Project Space i Stedelijk Museum Bureau Amsterdam (Holanda). Ha actuat a MC Theater (Amsterdam), Contact Theater (Manchester) i Ballhaus Naunynstraße (Berlín).

Camille Henrot
Nascuda el 1978, viu i treballa a Nova York. Entre les seves exposicions individuals destaquen les del New Orleans Museum of Art (2013), la Slought Foundation de Filadèlfia (2013), la galeria kamel mennour de París (2012) i l’Espace Culturel Louis Vuitton de París (2010). Ha participat en diverses exposicions col·lectives, com ara Companionable Silences, Nouvelle Vague al Palais de Tokyo de París (2013), A Disagreeable Object al Sculpture Center de Nova York (2012) i Elles al Centre Georges Pompidou de París (2010). El 2010 va ser nominada al Prix Marcel Duchamp i el 2013 va obtenir el Lleó de Plata de la 55 Biennal de Venècia. Ha estat seleccionada per a l’Hugo Boss Prize de 2014 i el maig de 2014 ha inaugurat una exposició individual al New Museum de Nova York.
Web: www.camillehenrot.fr

Per al projecte «Museus europeus en una època de migracions», Camille Henrot i l’equip Bétonsalon - Centre for art and research presenten el procés de la col·laboració de l’artista amb el Museu nacional d'història natural de París, en què reflexionen sobre els aspectes «entre bastidors» del transcurs de l’exposició.

COMISSARIS
Victoria Walsh (directora del projecte MeLA, àmbit d’investigació 04, recerca curatorial i artística)
Cap del programa d’exposicions d’art contemporani del RCA. Especialitzada en formació interdisciplinària basada en la pràctica i en la investigació, és coautora de Post Critical Museology: Theory and Practice in the Art Museum (Routledge, 2012). De 2005 a 2012 va ser cap de programes públics de la Tate Britain, des d’on va dur a terme un important projecte de recerca de tres anys de durada: «Tate Encounters: Britishness and Visual Culture», finançat per l’Arts and Humanities Research Council en el marc del programa estratègic «Diasporas, Migration and Identities». Plantejat com una col·laboració entre la Tate Britain, el Chelsea College of Art and Design i la London South Bank University, el projecte explorava la relació entre les pràctiques expositives en el museu d’art, el desenvolupament i la participació del públic, i l’impacte de les polítiques de diversitat cultural. Els resultats de la investigació giren al voltant dels límits de la política de representació i identitat, i la modernitat estètica com a metàfora curatorial dins d’una anàlisi de la condició cultural contemporània d’hipermodernitat, globalització i distribució digital.
Web: https://www.rca.ac.uk/more/staff/professor-victoria-walsh/

Paul Goodwin (assessor d’investigació curatorial)
És professor d’art negre i disseny al Chelsea College of Art i ha estat comissari de programes transculturals i art contemporani a la Tate Britain. Les seves investigacions actuals giren al voltant de l’art de la diàspora africana al Regne Unit i als Estats Units des dels anys vuitanta; l’art i l’escultura en espais públics; i el postcolonialsime i la globalització en les pràctiques expositives i museològiques. A la Tate, va organitzar un programa de simposis i conferències per tal d’ajudar a crear plataformes de diàleg cultural internacional. Ha estat comissari assessor de la mostra Afromodern: Journeys Through the Black Atlantic a la Tate Liverpool (2010) i co-comissari de Migrations: Journeys Into British Art, about migration in the history of British art from 1500 to the present day a la Tate Britain (2012). És membre investigador del Cultural Institute del King's College de Londres. El 2012 va col·laborar amb el programa d’investigació MeLA participant en el simposi «Colonialitat, comisariat i art contemporani», organitzat per CCA, RCA i el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla.

Bartomeu Marí (Director del MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona)
Va néixer a Eivissa l’any 1966. Des de 2008 és director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ha estat comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brussel·les (Bèlgica) entre 1989 i 1993, i conservador a l’IVAM-Centre Julio González a València (1994-1996). Va ser director del Centre d’Art Contemporani Witte de With a Rotterdam (Holanda) entre 1996 i 2002 i coordinador del Centro Internacional de Cultura Contemporánea de Donostia-San Sebastián entre 2002 i 2004. L’any 2002 va ser comissari, juntament amb Chia-chi Jason Wang, de la Biennal de Taipei (Taiwan) i el 2004 va comissariar, en col·laboració amb James Lingwood, l’exposició Juan Muñoz. La voz sola. Esculturas, dibujos y obras para la radio, que es va presentar a La Casa Encendida de Madrid. El 2005, va ser comissari del Pavelló Espanyol de la 51 Biennal de Venècia, on Antoni Muntadas va ser l’artista convidat. De 2004 a 2008 va ser conservador en cap del MACBA i des d’agost de 2013 és president del CIMAM.

M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch