Teresa Solar Abboud. Somni màquina d'ocell
La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla són dues característiques presents en tota l’obra de Teresa Solar (Madrid, 1985). El seu treball parteix d’una recerca constant de múltiples conceptes presentats com a enormes instal·lacions escultòriques que, aquests últims anys, s’han anat complexitzant a través de formes relacionades amb la resistència, el buit, el cos o l’estructura òssia. Si en un primer moment l’artista partia del dibuix i el vídeo com a eines fonamentals de treball, amb el temps, la seva producció s’ha centrat en la pràctica de l’escultura i els nous materials. Amb ells, ha anat articulant un desplegament de formes que reprenen elements emparentats amb el món orgànic i condueixen a una constel·lació de metàfores relacionades amb els fluxos de corrents, els buits i la connectivitat entre orificis i cavitats.
Aquest projecte sorgeix de l’interès del Museu CA2M i del MACBA per mostrar en una exposició individual l’obra de Teresa Solar produïda aquests últims anys. Comissariada per Tania Pardo (subdirectora del Museu CA2M) i Claudia Segura (comissària d’Exposicions i de la Col·lecció del MACBA), la idea principal de la mostra és al·ludir a la relació amb la matèria, el llenguatge i la producció corporal a través d’una museografia que varia, canvia i s’expandeix de manera molt diferent a cadascuna de les seves seus.
El projecte arrenca amb la presentació al Museu CA2M, entesa com a «espai de contracció», i posteriorment viatjarà al MACBA, on passarà a la fase d’«espai de dilatació» ampliant-se amb noves peces. En el primer d’aquests dos capítols, titulat El colze i el ganivet, es fa èmfasi en dues grans instal·lacions que condensen les investigacions més recents de Teresa Solar. En el segon capítol, titulat provisionalment El colze, el ganivet i la llengua, s’estableix un diàleg entre ficció i realitat, i s’aprofundeix en les narratives sobre el procés en què es juxtaposen noves formes i acabats plàstics que al·ludeixen al món orgànic, juntament amb remats d’estètica industrial d’acabats llisos i brillants. Combinant obres recents amb projectes primerencs, l’exposició reforça la presència de l’escultura amb la pràctica del dibuix, entesa aquí com a reflexió i organització articulada sobre la percepció i l’experiència de l’origen de cada forma, així com les idees que les orbiten.
Després de la presentació al MACBA, la mostra viatjarà a Torí per ser exposada a la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, on estarà comissariada per Irene Calderoni, curadora cap d’aquesta fundació, que desenvoluparà una nova relectura de l’obra de Teresa Solar mantenint algunes de les instal·lacions mostrades a les seus anteriors. Es tracta, doncs, d’una exposició que va mutant d’una seu a l’altra i que explora altres formes de complicitat entre institucions, on la pràctica de l’artista s’expandeix i es dilata segons l’espai on es trobi.
L’obra de Teresa Solar forma part de les col·leccions del Museo CA2M i del MACBA.
