al

L'exposició retrospectiva dedicada a l'obra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) es va plantejar com un recorregut temàtic per la seva trajectòria artística. S’hi van incloure obres realitzades amb diferents mitjans –pintura, fotografia, escultura, instal•lació, teatre i literatura– per donar una visió global de la seva producció i, alhora, comunicar el sistema de pensament en el qual s'insereix.

Des de finals dels anys setanta, moment en què comença a exposar regularment, la pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes propis de figuració i imaginació: collage, pessebrisme, despintura i oïsme. D’altra banda, el seu interès pel gènere paisatgístic l'ha portat a contraposar una visió geològica i cultural de la natura.

El títol d'aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, ironitzava sobre la producció incessant d'imatges que caracteritza el món contemporani i l'espai mateix del museu. L'artista adoptava aquí una actitud ecològica, en presentar-se com a regulador del consum d'aquestes imatges.

L'exposició va reunir una tria de 150 obres, realitzades entre 1977 i 1999, i diverses instal·lacions concebudes especialment per a l'ocasió, com Dir-buix (1999) o Pic-ments (1999).

La pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes de figuració i imaginació, alguns inventats per ell mateix, com ara el pessebrisme, la despintura i l'oïsme, que sistematitzen la seva producció artística.
El títol d'aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, volia ironitzar sobre la gran producció d'imatges que caracteritza el món contemporani i el mateix espai del museu, on l'artista adoptà una actitud ecològica en regular, precisament, l'aparició i el consum d'aquestes imatges. En aquesta exposició es va mostrar una selecció d'obres realitzades des de l'any 1977 fins a l'actualitat, i també instal·lacions que reflectien les preocupacions més recents de l'artista, sobretot la idea del paisatge com a generador d'una sonoritat independent, destriada de qualsevol imatge, i la mateixa autonomia del paisatge, que és capaç de representar-se a si mateix sense les mediacions tradicionals del pintor.

Artista

Perejaume

Continguts relacionats

Àudios

FONS ÀUDIO #16 Perejaume
31.12.2012

Publicacions

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg