Perejaume inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l'art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Joan Miró, Brossa, J.V. Foix, Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia són alguns dels referents que l’inspiren. La seva producció artística ha evolucionat entrellaçada amb la seva creació literària, i aquest fet ha donat lloc a una poètica d’infinites ressonàncies metafòriques en què conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so. El 2005 rep el Premi Nacional d’Arts Visuals que concedeix la Generalitat de Catalunya i el 2006, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya.

D’entre els seus llibres, podem destacar-ne: Ludwig-Jujol (1989), Què és el collage sinó acostar soledats (1989), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004) o Pagèsiques (2011), amb què va guanyar, el 2012, el Premi Ciutat de Barcelona.

Visita la mostra permanent
La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida