Divendres, 30 d'abril de 2021
Jaume Ferrete, Voice is the new touch

“Només l’he tocat. He tocat. Toco la pantalla: he tocat la pantalla i no és tàctil. Quin moment estrany.

Jo pensava que —tocant-la— passaria alguna cosa i no ha passat res.

Només carn premsada, entre el dit i la pantalla, i el greix dactilar deixant marques en el vidre i res de res”.

Idoia Zabaleta, Tinc temps (de la sèrie Top Mantres)

Són mantres instruments mentals per a la il·luminació.
Són mantres paraules aclaparadores per a l’oració.
Són mantres vibracions elementals per a la creació.

En aquesta ocasió, instrumentalitzarem la paraula temps, però abans haurem esclafat la paraula home, i veurem la forma que pren aquest esclafament… Com un d’aquells emplastres de berbena que es posen a la gola per curar les angines.

Treball en procés.

Jaume Ferrete Vázquez treballa al voltant de la noció de veu a través de la performance, sessions d’escolta, arxiu, tallers, converses, treballs sonors i llocs web. Ha col·laborat amb nombroses institucions (MACBA, MNCARS, MUAC UNAM, Secession, UPV/EHU, TEOR/éTica...) i ha rebut múltiples reconeixements (Generación 2016, Beques Leonardo Fundación BBVA, estada artística AMEXCID, OSIC...). Actualment duu a terme una investigació al voltant de veus sintètiques i performances (jaumeferrete.net).

Idoia Zabaleta. Coreògrafa. A la Facultat de Biologia es va especialitzar en ecosistemes i dinàmica de poblacions. Estudia nova dansa i improvisació a Barcelona, Florència, Amsterdam i Nova York. Treballa amb la companyia Mal Pelo entre el 1995 i el 1999. Des de l’any 2000, coprodueix i crea la seva pròpia obra, col·laborant amb altres artistes i investigadores, com ara Isabel de Naverán, Filipa Francisco, Antonio Tagliarini, Ixiar Rozas i Sofía Asencio, entre d’altres. La seva obra s’ha vist en festivals i trobades d’àmbit internacional. Imparteix classes en diversos màsters i cursos de postgrau. Des del 2008, construeix i governa, juntament amb Juan González, l’espai de creació i residències artístiques AZALA, situat al poble on viu.

Idiorítmies és un programa de performances, laboratori i llenguatge que es desplega a partir del concepte de Roland Barthes d’«idiorítmia», una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant davant de l’expansió del capitalisme. Des de l’experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d’«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l’altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l’art i l’ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.

Idoia Zabaleta, Mantras

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars