P2P. Paper al fang i fang a la pell Taller amb Marc Larré

El fang i el paper són dos materials molt comuns en l’aprenentatge de les pràctiques artístiques a l’escola. Tots dos materials es troben subjectes a una multiplicitat d’usos i formes, l’única limitació dels quals és la imaginació humana. En aquest taller treballarem en grup amb aquests dos materials de manera que ens parlin; escoltar-los en lloc d’imposar la nostra veu (l’escriptura, el dibuix) o la nostra voluntat (el modelat). Això ho farem a partir d’una acumulació de gestos, torsions, friccions i esdeveniments registrats a la seva superfície de manera acumulativa perquè el material i nosaltres puguem compartir la pell.

El fang és el material dúctil per excel·lència i, per tant, la manera més immediata d’acoblament entre mà, cos i món físic. Està fet de partícules que provenen de l’erosió d’una roca (allò dur) per les forces del vent, la pluja, les temperatures... Hi trobem la glacera i el volcà i l’aigua, però també restes humanes, pràctiques oblidades, supersticions. Conjuga una quantitat tan gran de camps semàntics que es podria arribar a dir que comprèn la totalitat de l’existència, o que el món es resumeix en una bola de fang.

El paper, al seu torn, ha estat el suport per a la transmissió de coneixement per antonomàsia. La seva història corre en paral·lel al món modern. Té una estructura porosa i es pot considerar també com un conjunt de fibres que formen una xarxa. Té tres dimensions —llargada, amplària i espessor—, tot i que normalment només es tenen en compte les dues primeres.