P2P. D’igual a igual Taller amb Teresa Lanceta i Marc Larré
Aquests tallers plantegen compartir pràctiques artístiques entre artistes i docents per trastocar-les, posar-les en comú en l’espai educatiu i retornar-les, transformades per la interacció dels alumnes a l’aula, a la resta dels docents i a l’artista. Cada taller s’articula en tres parts: la primera sessió, que té lloc al museu, és una presa de contacte per entaular un diàleg i dur a terme diversos exercicis, accions i reptes proposats per l’artista convidat. La segona part, que el professor fa pel seu compte a l’aula, té com a objectiu adaptar lliurement les propostes explorades en el museu, per experimentar amb l’alumnat les metodologies i els continguts treballats. En la tercera part, i segona sessió al museu, es comenta l’experiència amb l’artista i els docents que hi han participat.
Després del treball dels cursos anteriors sobre cos, percepció sensorial, memòria i ciutat i experimentació sonora, en aquesta sisena edició de P2P els tallers aborden pràctiques de la materialitat i recuperació de sabers tradicionals.
Programa
P2P. Paper al fang i fang a la pell
El fang i el paper són dos materials molt comuns en l’aprenentatge de les pràctiques artístiques a l’escola. Tots dos materials es troben subjectes a una multiplicitat d’usos i formes, l’única limitació dels quals és la imaginació humana. En aquest taller treballarem en grup amb aquests dos materials de manera que ens parlin; escoltar-los en lloc d’imposar la nostra veu (l’escriptura, el dibuix) o la nostra voluntat (el modelat). Això ho farem a partir d’una acumulació de gestos, torsions, friccions i esdeveniments registrats a la seva superfície de manera acumulativa perquè el material i nosaltres puguem compartir la pell.
El fang és el material dúctil per excel·lència i, per tant, la manera més immediata d’acoblament entre mà, cos i món físic. Està fet de partícules que provenen de l’erosió d’una roca (allò dur) per les forces del vent, la pluja, les temperatures... Hi trobem la glacera i el volcà i l’aigua, però també restes humanes, pràctiques oblidades, supersticions. Conjuga una quantitat tan gran de camps semàntics que es podria arribar a dir que comprèn la totalitat de l’existència, o que el món es resumeix en una bola de fang.
El paper, al seu torn, ha estat el suport per a la transmissió de coneixement per antonomàsia. La seva història corre en paral·lel al món modern. Té una estructura porosa i es pot considerar també com un conjunt de fibres que formen una xarxa. Té tres dimensions —llargada, amplària i espessor—, tot i que normalment només es tenen en compte les dues primeres.
P2P. L’art com a codi obert a l’ensenyament
La creació artística té la capacitat de posar en relació les persones i fer-les partícips d’un procés que va i ve entre l’individual i el col·lectiu. De vegades, el rebuig o, fins i tot, la condemna a la còpia dilueix la possibilitat de compartir, en no entendre’s bé el que podem prendre i el que podem donar.
En aquest taller reflexionarem i treballarem l’art com a “codi obert” que es pot llegir, apropiar, transformar i transmetre. Com a llenguatge, l’art proposa un diàleg i mostra la llei interna que el cohesiona, una llei que, en conèixer-la i dominar-la, ens permet aprofundir en allò que es rep i, a partir d’aquí, assolir una llibertat expressiva.
El taller vol recórrer pràctiques del grup al voltant de les experiències com a professors, amb la manera de fer creativa, l’objecte o l’ornament, tot cercant el compromís col·lectiu en aquell procés d’ensenyament compartit. Un taller que vol pensar l’art que genera conclusions efímeres, obertes a altres significats.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de educacio [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 412 14 13.
