L’educació davant la postveritat en l’era digital IV Cicle de debats en clau d’educació
En un context enormement canviant, en què els avenços tecnològics, en general, i la intel·ligència artificial (IA), en particular, estan alterant la manera que tenim de conèixer i d’entendre el món, volem aturar-nos per reflexionar amb serenor sobre quin ha de ser el paper de l’educació davant aquesta nova realitat.
Quines habilitats, capacitats i valors hem de desenvolupar a través de l’educació per ser capaços de discernir i destriar la informació que ens arriba simplificada, manipulada i intencionada? És intel·ligent la intel·ligència artificial? Són les humanitats una aportació imprescindible davant els riscos de la IA? Què cal aprendre que les màquines no poden saber? Quins riscos ètics, socials i democràtics pot comportar la IA? Serem capaços d’establir sistemes de governança per controlar-ne els riscos? Quina educació cal per abordar totes aquestes temàtiques que han irromput en la nostra realitat quotidiana? Aquestes i altres són algunes de les qüestions centrals que abordarem en tres sessions de debat amb persones expertes de rellevància internacional.
Programa
Dijous, 7 i 21 de març i 11 d'abril, a les 18:00 h
Panel 1: La irrellevància de la veritat
Aquesta sessió aborda el tema de la postveritat, és a dir, el fenomen d’atorgar a les creences defensades un rang de veritat, al marge dels fets objectius, i modelar a partir d’aquestes un relat interessat i fal·laç amb què nodrir l’opinió pública fins a aconseguir que aquesta narrativa substitueixi en la consciència col·lectiva la mateixa realitat, al marge de qualsevol anàlisi honesta i crítica, és a dir, al marge de la veritat. Tractarem també quins antídots tenim davant la postveritat, la capacitat d’anàlisi crítica, de raonament i l’habilitat de formular noves preguntes. Aptituds que s’han d’educar en una societat complexa i amb accés a un gran volum d’informació per discernir.
Amb Pedro Olalla, escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta. Membre associat del Centre d’Estudis Hel·lènics de la Universitat de Harvard. Amb la conducció de Milagros Pérez, periodista, directora de la revista Barcelona Metròpolis, membre de l’equip editorial del diari El País i professora universitària.
Panel 2: Una resposta humanística als reptes de la intel·ligència artificial
Les humanitats fan nosa al desplegament de la IA o, a l’inrevés, es pot beneficiar la IA d’una influència humanística? Aquesta sessió busca respostes a les preguntes: La IA és un perill per a les humanitats? Per què la IA necessita incorporar les humanitats? Fins a quin punt és intel·ligent la intel·ligència artificial? Què cal aprendre que les màquines no poden saber?
Amb Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, de la qual fou vicerector i síndic. Exconseller d’Educació. I amb la conducció de Marta Comas, doctora en Sociologia. Responsable de la Unitat recerca i avaluació del Consorci d’Educació de Barcelona.
Panel 3: L’educació per la democràcia i la intel·ligència artificial
Aquesta sessió vol reflexionar i debatre sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la nostra societat, que ha vingut acompanyat d’una preocupació creixent pels riscos ètics, socials i democràtics d’un desplegament que sembla descontrolat. Ens trobem davant d’una tecnologia tan disruptiva que serà impossible de controlar? Quin paper pot jugar l’educació en tot això? Cal que eduquem la ciutadania sobre els beneficis i riscos de les tecnologies intel·ligents, o cal anar més enllà i no concebre aquests riscos com a inevitables? Podem establir sistemes de governança d’aquesta tecnologia o ja fem tard?
Amb Mark Coeckelbergh, professor de Filosofia dels Mitjans de Comunicació i Tecnologia de la Universitat de Viena i de la Càtedra ERA a l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Txeca de Ciències de Praga. I amb la conducció de Laura Aznar, periodista i sociòloga. Forma part de l’equip de coordinació del mitjà de comunicació CRÍTIC.
Els docents d’infantil, primària i secundària podran obtenir un certificat d’activitat formativa (6 hores), reconeguda com a formació permanent del professorat. Per obtenir-lo caldrà indicar-ho al formulari d’inscripció i assistir a les tres sessions del cicle de debats. Activitat en català, castellà i anglès amb traducció simultània al català.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de cembrrmm [at] bcn [dot] cat.