La pràctica de la bioanalítica s’estén avui dia fins a la creació del món en què vivim, introduint la tasca d’animals i organismes no-humans en infraestructures interelacionades. Des dels organismes genèticament “dissenyats” com a components informàtics fins als sensors vius concebuts per a generar fluxos de dades, la biocomputació i la seva producció de noves disposicions ecològiques van més enllà del laboratori i inclouen tant internet com altres xarxes digitals informatives; disposicions que permeten que prosperin algunes vides i no d’altres.

Per això, i com a experiment queer, aquesta xerrada es fixa en el perjudici, el dany i les limitacions a les possibilitats de la vida que comporta l’analítica. En aquest sentit m’interessen els llocs polítics que sorgeixen d’acords amb allò que difícilment podem conèixer i amb què mai no podrem prosperar: l’“entremig” més tèrbol i fosc. Relacionalitats reveladores y persecucions de l’alteritat que són parells de forces de reconeixement i desreconeixement, reorganitzacions de desig, angoixa i afinitats que evoquen unes afinitats resplendents i evanescents d’afecte i parentius ètic-polítics. La xerrada proposa que, si ens centrem en una genealogia del perjudici en els estudis queer, reconeixerem la voluntat d’investigar aspectes més obscurs de l’experiència (Love 2009). En solidaritat punk, estenc les teories queer que es refereixen al perjudici personal cap a conjunts més que humans, per tal de considerar el perjudici que comparteixen humans i no-humans en els entrellats del capitalisme avançat. Suggereixo que, si acordem disposicions de la bioanalítica complicades/torbadores/difícilment cognoscibles i amb prou feines sobiranes, només podrem oferir una ètica de l’acord que no s’afirmi en la creativitat dels acords sinó en les seves arts obscures.

Helen Pritchard és cap de BSc Digital Arts Computing i professora d’Arts Digitals Computacionals. Com a artista i geògrafa ha portat a terme un treball interdisciplinari que combina els camps de l’estètica computacional, la geografia, el disseny i la tecnociència feminista. Es escriptora i creadora, dues facetes que s’influeixen mútuament i amb què reflexiona sobre l’impacte de les pràctiques computacionals en la nostra relació amb els entorns. En l’obra de Pritchard és fonamental el plantejament de la corecerca, la participació i les pràctiques ambientals. El seu treball es manifesta sovint en tallers, esdeveniments col·laboratius i art computacional.

Des de 2013 Helen Pritchard forma part del projecte Citizen Sense, finançat per Consell d’Investigació Europeu, on ha desenvolupat, en col·laboració amb altres membres, una recerca participativa revolucionària, reconeguda internacionalment, sobre les pràctiques de detecció. Com a investigadors i com a creadors, els membres de Citizen Sense han portat a terme uns mètodes creatius innovadors que fan servir la computació física i les tecnologies de detecció per pensar i desenvolupar noves teories de percepció ciutadana.

Organitza:
Hangar
En col·laboració amb:
Ciutat oberta
Ajuntament de Barcelona
Helen Pritchard

Programa

DISSABTE 20 D’OCTUBRE, a les 19.30 h
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu) lavabos_adaptats_15.jpg
Preu: Gratuït. Sense inscripció prèvia.
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
M’agrada treballar amb allò que s’acostuma a dir "herència cultural", però els materials que faig servir són molt banals, com clixés, com blocs de sucre, portes, cuscús, catifes, documents oficials.
Latifa Echakhch