Online

El MACBA va obrir les portes l’any 1995, ara fa vint-i-cinc anys, amb Miquel Molins com a director. Un any després, el museu convocava catorze artistes destacats tant d’àmbit nacional com internacional perquè interpel·lessin l’arquitectura del nou edifici Meier i el posessin a dialogar amb el seu context immediat. El resultat va ser Mirades (sobre el Museu), una de les primeres exposicions del museu i una mostra comissariada per Antònia Maria Perelló. Entre els artistes convidats hi havia Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), que hi va participar amb l’obra Enderroc, una instal·lació de gran format que va ocupar la paret del fons de l’atri. Per commemorar aquests vint-i-cinc anys de trajecte, Aballí ha accedit a tornar a muntar l’obra per instal·lar-la de nou al museu.

Amb motiu de la reproducció de l’obra Enderroc per part de l’artista Ignasi Aballí, en el context de la celebració del vint-i-cinquè aniversari del MACBA, l’artista conversarà amb Ferran Barenblit, actual director del MACBA; Miquel Molins, director del MACBA entre 1995-1998, i Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA i comissària de Mirades (sobre el Museu).

En el marc de l’exposició de 1996, Aballí va construir cinc grans zones cromàtiques a la paret del fons de l’atri: una paret tan alta com l’edifici Meier i que mai es perd de vista a l’hora de transitar per la rampa que permet accedir a les diferents plantes del museu. De color i textura diferents, fetes amb pintura i paper pintat, com el mateix títol indica, Enderroc evoca els rastres dels interiors domèstics quan l’enderroc d’un edifici veí els deixa a la vista. És així com, d’una manera molt directa i molt física, els edificis conserven, com un testimoni viu, la memòria viscuda dels seus interiors. “És interessant el fet d’anar accedint als diferents nivells de la casa a través dels diferents nivells del museu”, explicava Aballí.

Amb els seus anys de trajecte, el MACBA s’ha convertit en una icona indissociable del barri que l’acull, el Raval. La seva construcció, a la Barcelona preolímpica dels primers anys de la dècada dels noranta, va contribuir a transformar profundament la zona, tot preservant-ne la identitat. Ja en aquella època, i també avui, el museu s’ha volgut construir en diàleg amb el seu entorn físic i humà. És així com, sent amatents als vestigis i a la memòria d’un lloc, obres com Enderroc segueixen tenint la mateixa actualitat i vigència que fa uns anys. El fet de recuperar la instal·lació d’Aballí parteix d’aquest convenciment. Ja llavors la curadora de l’exposició escrivia al catàleg: “La mirada de l’artista, la mirada de dins cap a fora i de fora cap a dins, la introspecció dins l’edifici i dins del concepte de museu, la mirada envers la història del barri del Raval, l’esdevenir que afecta la seva gent, el teixit urbà. [...] La multiplicitat de visions generada pels artistes ens ajuda a comprendre la transcendència de la implantació del MACBA dins el Raval”.

Artista

Ignasi Aballí
Ignasi Aballí "Enderroc", 1996. Fotografia: Martín García Pérez

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black