al

0-24 h (2005) és una videoprojecció que reprodueix el que passa a l’interior del museu quan està tancat al públic. La peça va ser especialment concebuda per Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) per a l’exposició del MACBA. Cada nit es col•locava en una de les càmeres de videovigilància del Museu una pel•lícula de 16 hores que enregistrava, en temps real, tots els moments d’inacció.

L’obra presentava els trets més característics del treball d’Aballí, un artista que des de finals dels anys vuitanta se centrava en dues línies diferenciades, però en contínua interacció: d’una banda, la posada en pràctica sistemàtica del gest artístic imperceptible o intervenció mínima, que el vincula a l’art conceptual. De l’altra, l’ús de la ficció com a material per a l’anàlisi crítica de les estructures discursives i narratives del cinema. El pas del temps esdevé el filtre conceptual que permet a l’artista aproximar-se a la realitat quotidiana sense que aparentment s’hi immisceixi.

Com al mateix Aballí va confessar a Dan Cameron: “Vaig començar a pensar que en una obra, com menys coses es puguin veure, més ganes hi ha de veure-les. Que el fet de fer veure el món conté, en si, el fet d’ocultar-ne una part.”

L’obra d’Ignasi Aballí, desenvolupada al llarg dels últims quinze anys, és objecte d’una revisió crítica en aquesta exposició, que presentarà els seus moments clau. El treball d’aquest artista es formula de manera similar a la forma d’un arbre, en què els temes i les categories es relacionen entre ells. Fruit d’elaboracions lentes i laborioses, el treball ha evolucionat des de preocupacions metodològiques arrelades en qüestions de visió, visibilitat i material, cap a obres de caràcter gairebé realista, en el sentit que incorporen elements directament procedents de la vida quotidiana.

El registre i la lectura del pas del temps tenen en el treball d’Aballí un paper cabdal, i es materialitzen en l’acumulació de la pols en els objectes, en l’exposició a la llum natural, en l’efecte del pes dels llibres en una prestatgeria... Aballí constata i ordena, classifica i mostra els rastres d’accions involuntàries o “naturals” i les contraposa a altres de personals, fruit de l’artifici o de la subjectivitat. Així, els rastres d’empremtes a la paret, la pols acumulada en els llibres o la grogor dels papers exposats al sol, representen resultats del pas del temps que, més que no pas erosionar o sostraure qualitats a les coses, n’hi afegeix i n’acumula d’altres.

Les matèries utilitzades per Aballí, a més d’aquest ús del pas del temps com a material, oscil·len entre les tradicionals de les arts visuals (pintura, paper, tela, fotografia...) i les més inusuals (restes de roba tretes del filtre de l’assecadora, corrector Tipp-Ex). Però el seu ús és interrogatiu, no demostra altra cosa que el material mateix i les conseqüències que les seves combinacions poden crear. L’ús de pintura transparent, difícilment visible, contrasta amb l’acció d’amagar i velar amb Tipp-Ex una superfície negra. Les accions de revelar i amagar discorren paral·leles i s’oposen, d’una banda, a treballs en què s’introdueix la ficció i, de l’altra, a treballs d’ordenació gairebé absurda d’elements trobats. Llistes d’enumeracions de quantitats de persones, morts, ferits, percentatges diversos, etc., retallades a partir de diaris, s’equiparen a enumeracions (inventaris) de llengües, religions, monedes, ciutats amb metro, races de gossos, etc., tot plegat seguint una mena de projecte enciclopèdic exhaustiu, i probablement inútil, per construir una imatge de diferents aspectes de la realitat. Finalment, la sèrie de pòsters de pel·lícules, algunes mai realitzades, a partir de l’obra cinematogràfica i literària de l’escriptor francès Georges Perec, exemplifica l’interès de l’artista envers la ficció com un instrument de representació del que encara no és, del que no s’ha fet.

Situada entre la fragilitat de l’aparició i la desaparició, d’una banda, i de l’altra, en l’acumulació enciclopèdica, l’exposició d’Ignasi Aballí al MACBA s’estendrà de manera “expandida” des de les sales interiors del museu cap a espais i llocs normalment no dedicats a la presentació de l’art, però igualment accessibles i funcionals. Després de ser mostrada a Barcelona, l’exposició viatjarà al Museu Serralves de Porto i la Ikon Gallery a Birmingham.

culture2000.jpg

Amb l'obra “Finestres” de l'exposició de Ignasi Aballí 0-24 h, el MACBA participa com soci col·laborador en el projecte de la Comissió Europea “Preservació i reinstal·lació d'instal·lacions d'art” dirigit per l’Instituut Collectie Nederland. Es tracta d'un projecte coordinat a Espanya pel museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia i en el qual també participen com socis col·laboradors el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Fundació La Caixa-Caixa Forum, Museo Gugghenheim de Bilbao i Instituto Valenciano de Arte Moderno.

Comissari: Bartomeu Marí
Co-producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), IKON Gallery (Birmingham) i Museu Serralves (Porto) i ZKM Zentrum für Kunst und Medientechnologie Karlsruhe. Amb la col.laboració de l’Institut Ramon Llull. EN EL MARC DE L’“ANY DEL LLIBRE I LA LECTURA 2005”

Artista

Ignasi Aballí

Continguts relacionats

Àudios

FONS ÀUDIO #15 Ignasi Aballí. Escenes eliminades
05.12.2012
FONS ÀUDIO #15 Ignasi Aballí
12.11.2012

Publicacions

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat