5, 6 i 7 de març de 2020

Aquesta activitat es podrà seguir en streaming. Retransmissió prevista en directe dels dies 5, 6 i 7 de març.

Aquest seminari del PEI Obert intentarà respondre a l’onada de mobilitzacions contra la crisi climàtica que s’estan produint a diversos llocs del món amb la intenció de debatre les diferents variants de la imaginació política contemporània en relació amb la transició ecosocial. Des dels partidaris del Green New Deal fins als plantejaments ecosocialistes, passant per les lògiques de la desconnexió comunitària o la crítica ecofeminista de les polítiques extractivistes, aquestes posicions teòriques se solapen amb la tasca pràctica que duen a terme nombrosos col·lectius d’activistes, representants polítics, agents socials i productors culturals.

Aquesta pluralitat de veus confluirà en el seminari amb la intenció d’oferir una resposta parcial (i no unívoca) a dues qüestions concretes. En primer lloc, a la necessitat de constituir i consolidar una nova cultura material de vida que redueixi el dany ecosistèmic promogut per la civilització tardocapitalista. En segon lloc, amb l’objectiu de conferir a aquesta pretensió un aire de realitat, al desig de reactivar una imaginació estratègica que, en contrast crític amb el decurs dels projectes emancipatoris del segle XX, faciliti dur a terme la transició ecosocial a un futur de regulació racional del metabolisme socioambiental.

Dirigit per Jaime Vindel, membre de la direcció del PEI, doctor europeu en Història de l’Art i màster en Filosofia i Ciències Socials. Investigador del Programa Ramón y Cajal de l’Instituto de Historia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, on desenvolupa un estudi sobre la relació entre les metàfores de la física termodinàmica i els imaginaris culturals de la modernitat fòssil.


Totes les conferències que no siguin en castellà o en català tindran traducció simultània. Es prega puntualitat. Sempre que quedin places disponibles, es podran fer inscripcions individuals per sessions directament a recepció. També, es podrà seguir en streaming a l'atri del museu. 

Biografies

Luna Acosta. Artista visual, Llicenciada. història de l'art i curadoria, amb enfocament en art contemporani i política, Esp. art sonor i noves tecnologies (Universitat de Xile). En el seu treball explora les relacions entre desplaçament forçat i migració com a resultats de violències colonials i la possibilitat de la conformació de comunitats temporals de destraumatització colonial i política per mitjà de dispositius d'art col·laboratiu.

Miriam García Torres és ecologista i feminista. És activista de l’Àrea d’Antiglobalització, Pau i Solidaritat d’Ecologistes en Acció; desenvolupa la seva activitat professional a Brigades Internacionals de Pau (PBI), i forma part del col·lectiu Miradas Críticas del Territorio desde el Feminismo. Té un màster en Estudis Socioambientals per la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials FLACSO-Equador, i està especialitzada en conflictes socioecològics, ecologia política feminista i drets humans. Ha viscut diversos anys a l’Amèrica Llatina, on ha acompanyat i ha après dels processos de resistència de comunitats i dones indígenes per la defensa del territori davant de megaprojectes extractius.

Luis González Reyes és membre d’Ecologistes en Acció, de la qual va ser durant nou anys coordinador confederal. És soci de Garúa S. Coop. Mad., que es dedica a facilitar les transicions ecosocials fomentant pràctiques concretes, formant, investigant i acompanyant processos. En aquests quatre àmbits, treballa sobretot en temes relacionats amb l’ecologisme, l’economia i la pedagogia. Des d’aquest àmbit, és col·laborador habitual de diverses universitats. També treballa a FUHEM, fundació de la qual és coordinador d’educació ecosocial. Així mateix, coordina els menjadors escolars ecològics i saludables. És autor o coautor d’una vintena de llibres sobre diverses facetes de l’ecologisme social. Entre altres, ha publicat En la espiral de la energía i Educar para la transformación ecosocial. Pel que fa a la seva formació acadèmica, és doctor en Químiques.

Yayo Herrero és antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola. Exerceix com a professora i col·laboradora de la Càtedra UNESCO d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible (UNED) i és sòcia fundadora de Cooperativa Garúa. És una investigadora destacada en els àmbits ecofeminista i ecosocialista europeus, i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre foment dels drets humans i ecologia social, camp en què ha publicat més d’una vintena de llibres i nombrosos articles. Va ser directora general de la fundació FUHEM del 2012 al 2018 i coordinadora del Centre Complutense d’Estudis i Informació Mediambiental de la Fundació General Universitat Complutense de Madrid entre el 2009 i el 2012. A més, també va ser membre del consell editorial d’Hegoa i del consell de redacció de Papeles, i coordinadora confederal d’Ecologistes en Acció entre el 2005 i el 2014. 

Laura Laguna és activista ecosocial en diversos col·lectius, com ara Red Ecofeminista. Té un màster en Estudis de Gènere per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment, està cursant el programa de doctorat en Estudis Feministes a la mateixa universitat.

Aura Lolita Chávez Ixcaquic és feminista comunitària, mestra, defensora de la vida, de la terra i de territoris i portaveu del Consell de Pobles K’iche’. Va ser coordinadora de la consulta comunitària a Santa Cruz del Quiché l’any 2010, en què 87 comunitats, amb un total de participació assembleària de més de 27.000 persones, van rebutjar empreses transnacionals extractivistes: mineres, petrolieres, hidroelèctriques, de monocultiu forestal, etc. Des d’aleshores, Lolita ha estat amenaçada, perseguida, criminalitzada i judicialitzada per les seves accions en defensa de la terra i el territori. Està emparada per mesures cautelars de protecció de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). És peticionària directa en denúncies contra l’Estat guatemalenc interposades davant la CIDH i en denúncies internacionals contra empreses transnacionals. 

Ánxela Louzao és biòloga, i durant els últims anys ha treballat en l’àmbit de la recerca científica desenvolupant una tesi doctoral en el camp de la genètica. Actualment, participa en el Programa d’Estudis Independents del MACBA, on investiga el vincle entre art, ciència i ecologisme. 

Joan Martínez Alier va néixer a Barcelona el 1939. Va estudiar Economia i Dret a la Universitat de Barcelona. El 1961 es va traslladar a Oxford, i després a Stanford, per estudiar-hi Economia Agrària. Va ser becari de recerca al St. Antony’s College, a Oxford, entre el 1963 i el 1973. És autor de llibres sobre lluites agràries a Andalusia, Cuba i el Perú, i col·laborador del Journal of Peasant Studies, a més de membre de l’editorial Ruedo Ibérico de París. Va tornar a la UAB el 1975 com a catedràtic d’Economia i Història Econòmica i, posteriorment, d’Economia Ecològica. Va ser cofundador de l’ICTA-UAB. El 1990 va llançar la revista Ecología Política. El 2019 va publicar la seva autobiografia, titulada Demà serà un altre dia. Una vida fent economia ecològica i ecologia política. És codirector de l’EJAtlas (ejatlas.org), i està preparant el seu últim llibre sobre conflictes ambientals: Terra, aigua, aire i llibertat. Va rebre el premi Leontief d’Economia el 2017, i se li ha concedit una beca ERC Advanced Grant (EnvJustice, 2016-2021).

Cara New Daggett és professora al Departament de Ciències Polítiques del Virginia Tech, on investiga la política energètica i mediambiental. El seu llibre The Birth of Energy: Fossil Fuels, Thermodynamics, and the Politics of Work (Duke, 2019) aborda la relació entrellaçada de les polítiques del treball i l’energia després del descobriment de l’energia al segle XIX. També ha escrit sobre la «petromasculinitat», àmbit en què ha posat de manifest l’estreta relació entre la misogínia i la negacionista climàtica en els moviments d’extrema dreta. La seva recerca actual, que duu a terme en col·laboració, es pregunta de quina manera els enfocaments feministes sobre el poder i la justícia són la millor manera d’imaginar i dissenyar els sistemes d’energia. 

Emilio Santiago Muiño és doctor en Antropologia Social, amb una tesi sobre la transició sistèmica a Cuba després de la caiguda de la Unió Soviètica. Ha estat investigador doctoral i docent al Departament d’Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha format part del Grup de Recerca Transdisciplinari sobre Transicions Socioecològiques, dins del projecte HUAMECO (Humanitats Ambientals - Estratègies per a l’Empatia Ecològica i la Transició cap a Societats Sostenibles), i també del Consell de l’Institut Universitari DEMOSPAZ (Universitat Autònoma de Madrid). És fundador del projecte de transformació social Rompe el Círculo (Móstoles) i activista de l’institut de transició Rompe el Círculo. Actualment, treballa com a director de Medi Ambient a l’Ajuntament de Móstoles.

Marian Simón Rojo és doctora arquitecta i professora associada al Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori de l’ETSAM, Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Entrar a formar part del col·lectiu Bajo el Asfalto está la Huerta va suposar per a ella un punt d’inflexió per connectar les preocupacions sobre barris vulnerables i deteriorament ecològic amb les alternatives agroecològiques gestionades des del comú. Actualment, exerceix la seva professió des d’una recerca militant en l’àmbit de l’urbanisme socialment i ecològicament responsable, l’agroecologia i la integració del sistema agroalimentari en la planificació i la rehabilitació integrada de barris. Fundadora de Surcos Urbanos, impulsa des dels seus inicis les plataformes Madrid Agroecológico i Extinction Rebellion. 

Daniel Tanuro és un enginyer agrònom mediambientalista belga. És autor d’El imposible capitalismo verde. Del vuelco climático capitalista a la alternativa ecosocialista (La Oveja Roja, 2011), Frankenstein en la Casa Blanca (Sylone, 2019) i Demasiado tarde para ser pesimista (Sylone, de publicació recent). 

Aquesta activitat forma part d'Education from Below, un projecte amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea.

logo- def- cofinanciado por el programa Europa Creativa de la Unión Europea
 
Àngels Ribé "Intersecció d'onada", 1969

Programa

DIJOUS 5 DE MARÇ

Imaginaris energètics i transició ecosocial

16:30 h

Presentació a càrrec de Jaime Vindel, director del seminari.

17 h

«Energia: una geoteologia del treball», a càrrec de Cara New Daggett (via telemàtica)

Energia i treball van junts, tant en la definició científica de l’energia (la capacitat de generar treball) com en la manifestació política de les pràctiques humanes relacionades amb els combustibles. La connexió energia-treball continua dificultant els intents d’abandonar els combustibles fòssils. Els defensors dels combustibles fòssils apel·len recurrentment a l’amenaça de pèrdua de llocs de treball per mobilitzar l’afecció al petroli, el carbó o el gas. En aquesta conferència rastrejarem el sorgiment històric d’aquesta relació entre energia i treball, i ens centrarem en com el treball va arribar a ser entès i valorat com un espai de transformació de l’energia. Amb el «descobriment» de l’energia al segle XIX, la física de l’energia va sustentar una geoteologia del treball que va ser fonamental en l’expansió de l’imperialisme industrial britànic. Aquest ethos energia-treball també va conformar la cultura, aleshores incipient, dels combustibles fòssils, en què les categories tècniques de treball i residus (waste) van convergir amb els discursos racials i de gènere al voltant de les nocions de productivitat i inactivitat. Pensar l’energia en termes històrics ens recorda que el canvi en les nostres «cultures fòssils» (fuel cultures) requerirà ineludiblement un canvi en les cultures (post)industrials del treball. 

18: h

Descans

18:30 h

«El moviment global de justícia ambiental i l’EJAtlas», a càrrec de Joan Martínez Alier

L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) va arribar a més de tres mil fitxes el gener del 2020. Es tracta d’una eina que ha permès grans progressos en ecologia política comparada. És una mostra gran dins un total de conflictes socioambientals que ningú no sap quants poden ser: desenes de milers a tot el món. Per què hi ha tants conflictes ambientals i tantes protestes? Una resposta breu: perquè l’economia industrial no és circular sinó entròpica. L’economia industrial té una fam voraç de nous subministraments de materials i energia, i diposita els residus a l’atmosfera, als oceans, als rius i al sòl. Fins i tot una economia industrial sense creixement necessitaria subministraments frescos de materials i energia des de les «fronteres de l’extracció», perquè l’energia es dissipa i dels materials només se’n recicla una petita part.  

19:30 h

«L’ecosocialisme com a imaginari. Nous paradigmes i estratègies davant el desastre», a càrrec de Daniel Tanuro

És massa tard per evitar la catàstrofe ecològica. El repte passa per alentir-ne els efectes i evitar que es converteixi en un cataclisme. Davant un capitalisme brutal i productivista, necessitem una perspectiva civilitzatòria alternativa. L’ecosocialisme suposa molt més que una etiqueta nova per a una ampolla usada. D’una banda, assumeix la seva filiació amb la perspectiva socialista revolucionària. De l’altra, constitueix una ruptura radical amb el productivisme que ha dominat –i continua dominant– l’esquerra i el moviment obrer. És fonamental deixar enrere la idea que l’absència de límits és sinònim de llibertat. La realitat ens diu justament el contrari: no hi ha llibertat sense que existeixi consciència dels límits. És aquesta presa de consciència la que ens porta a proclamar la necessitat de produir menys, transportar menys i compartir més en funció de les necessitats reals determinades democràticament. D’acord amb aquest principi, l’ecosocialisme ambiciona elaborar i posar en marxa programes i estratègies en què siguin capaces de convergir una multiplicitat de lluites.

 

DIVENDRES 6 DE MARÇ

Extractivisme i ecofeminisme

17 h

«El model de vida de pobles originaris, un plantejament davant la crisi civilitzatòria neoliberal», a càrrec d’Aura Lolita Chávez Ixcaquic

Els pobles originaris tenim un model de vida que abraça la reciprocitat del COSMOÉSSER, un compromís intergeneracional de comunitats diverses i plurals en la xarxa de la vida. Aquest compromís es veu atacat constantment pel model extractivista neoliberal, l’anomenat «desenvolupament», imposat en territoris en disputa i que s’erigeix sobre sistemes nació, patriarcals, capitalistes i racistes causants de múltiples opressions i de la crisi civilitzatòria. Els feminismes i els pobles estem fent plantejaments clars i contundents. En són exemples les accions de les defensores i els defensors de la vida, que plantegen els cossos com a primer territori de defensa, ja que assumir el compromís d’alliberar l’aigua, l’aire, la terra i les muntanyes de les empreses multinacionals de mort també significa assumir el compromís d’alliberar la vida de les dones de les múltiples violències. Aquest és el camí cap a l’utz k’aslemal, el bon viure.

17:30 h

«Extractivismes i expulsions: resistències davant els monstres del desamor», a càrrec de Yayo Herrero

Seguint Saskia Sassen, podem defensar que el capitalisme de la producció i l’explotació ha evolucionat cap a un capitalisme basat en l’extracció de béns de la terra, de cossos, de temps i de l’expulsió. Des de les mirades dels ecofeminismes i els feminismes territorials, és possible comprendre la naturalesa de les crisis que afrontem i les possibilitats de reconstruir resiliència i vides dignes. La clau principal és la centralitat de la vida en la reorganització de la política, l’economia i la cultura.

18 h

«Extractivisme i patriarcat. El poder corporatiu en guerra contra la vida», a càrrec de Miriam García Torres

Els conflictes derivats de l’extractivisme són el reflex d’un sistema econòmic que xoca frontalment amb els límits biofísics del planeta, que nega qualsevol forma de vida que s’ubiqui fora dels paràmetres de la racionalitat econòmica i que s’assenta de manera estructural sobre relacions de poder centre-perifèria, urbanorurals, classistes, colonials i patriarcals. Analitzar l’extractivisme des de mirades (eco)feministes ens permetrà entendre que el procés d’acumulació de capital, les formes neocolonials del desposseïment dels pobles i els territoris, i l’aprofundiment de les relacions patriarcals són tres elements que van indissociablement units. En aquest context, resulta fonamental tenir en compte les lluites de les dones pageses i indígenes que, defensant l’aigua, la terra, els rius i els boscos, estan desafiant frontalment les bases del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, al mateix temps que garanteixen altres maneres d’entendre el món basades en la sostenibilitat de la vida.

 

18:30 h

Descans

19 h

Debat amb Aura Lolita Chávez Ixcaquic, Yayo Herrero i Miriam García Torres, moderat per Ánxela Louzao i Luna Acosta

 

DISSABTE 7 DE MARÇ

11:30 h

Taula rodona «El paper de les organitzacions polítiques i dels moviments socials». Participants: Emilio Santiago Muiño, Marian Simón Rojo, Laura Laguna i Luis González Reyes. Moderador: Jaime Vindel

La taula «Moviments socials i canvi institucional» vol generar un diàleg fluid entre integrants d’organitzacions polítiques i moviments ecologistes amb diversos perfils i recorreguts en el context de l’Estat espanyol. Cadascun ens parlarà de les possibilitats i els límits que, des de la seva experiència concreta, detecta en el cicle actual de lluites ecosocials, així com de les sinergies i els conflictes que aquestes lluites poden mantenir amb l’acció institucional. Quin lloc han d’ocupar les polítiques públiques estatals en la transició ecosocial? De quina manera es poden conjugar amb prototips de vida comunitària que impugnin radicalment el metabolisme socioambiental actual? Quines són les tasques més urgents dels moviments ecologistes a curt i a mitjà termini? Quins tipus de col·laboració i quines friccions poden sorgir amb la política institucional?

 

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 

Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut