al

–«Què passa? Miri, si vol una habitació gran com aquesta, l’haurà de pagar. O em dona mig lloguer més o ja pot anar tocant el dos.»
Ward es va eixugar els ulls, es va alçar fatigosament i va anar cap a la prestatgeria.
–«Tranquil, ara mateix ho faig. Me’n vaig a viure a un armari de neteja. “Accés a l’escala”, caram, quin luxe! Digui’m, Louie, hi ha vida a Urà?»

J.G. Ballard, «Billennium» (1962)

La ciència ficció que més fascinava l'escriptor britànic J.G. Ballard no era pas aquella que succeïa a milers d'anys llum en un futur distant i desconegut, sinó la que feia referència als pròxims cinc minuts. Per tant, ens traslladava a una mena de paisatge interior. I, per tant, ens acostava a la idea del dread, o la por irracional d’un improbable esdeveniment proper.

«Billennium», un conte de Ballard que descriu la claustrofòbia i paràlisi en un món superpoblat, ens servirà de teló de fons per projectar-hi una ficció creada in situ. Sense partitures ni rols específics, circularem per l'espai del museu en unes condicions úniques que ens transportaran a aquells pròxims cinc minuts, on cada gest, decisió i proclama seran guionitzats instantàniament, creant escenes d'una narració que encara no ha esdevingut.

Aquest taller, entès com un esdeveniment col·lectiu, es filmarà per formar part d'un projecte posterior. La filmació és també la metodologia proposada per enregistrar el procés creatiu, ja que s’intenta integrar la documentació en el moment exacte en què es produeix l’acció. Amb la utilització del vídeo i la idea d’un guió que es construeix en estricte directe, veurem com es pot crear una altra ficció o narrativa.

Edifici Walden. Arxiu Bofill

Programa

DIMARTS 6 I 13 DE FEBRER, DE 18 A 20.30 h
Lloc:
Atri del museu
La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida