Col·lecció MACBA

Els anys vuitanta i noranta van ser testimonis de canvis substancials en la política internacional. Si la caiguda del mur de Berlín el 1989 acaba amb l’oposició de dos sistemes polítics i econòmics, una incipient globalització amplia el marc existent més enllà de les geografies occidentals. L’art s’obre a un nou internacionalisme.

Els Jocs Olímpics del 1992 actuen com a catalitzadors d’una Barcelona integrada en una lògica de serveis que sovint s’etiqueta com una economia de caire postfordista. Aquest procés de profunda renovació urbana, arquitectònica i social situa la ciutat en l’imaginari del món. Ja inserida en la dinàmica de la globalització, la nova Barcelona, quan s’observa des d’una escala local, no està exempta de conflictes i contradiccions, i això es reflecteix en les pràctiques artístiques.
Aquestes pràctiques atorguen una rellevància especial a la qüestió urbana, que esdevé simptomàtica del nou moment històric. L’àmbit de l’art desplega utopies urbanes i socials, així com crítiques a la lògica dels interessos d’un capitalisme globalitzat. L’especulació al voltant de la propietat immobiliària es perfila com un dels processos clau per representar les formes de valorització que tenen lloc a la ciutat. Amb tot, hi ha qui reivindica la bellesa de límits i perifèries, allà on la ciutat es fa residual i on es gesta un nou procés urbà de caràcter més autònom.

Artistes: Lara Almárcegui, Eric Baudelaire, Bleda i Rosa, Jean-Marc Bustamante, Jordi Colomer, Constant, Alice Creischer, Hans Haacke, Craigie Horsfield, Manolo Laguillo, Asier Mendizabal, Ana Muller, Claes Oldenburg, Xavier Ribas, Dieter Roth, Eulàlia Valldosera, Jeff Wall.