Conservació de material orgànic comestible com a objecte d’art Santa Comida, Miralda
En diverses instal·lacions d’Antoni Miralda, l’aliment hi té un paper rellevant i esdevé un mitjà d’expressió artística.
Santa Comida és una obra multidisciplinària, entre el happening i la instal·lació participativa, que es basa en el sincretisme ioruba-cristià i en la funció que hi exerceixen el menjar i les ofrenes respecte a cada divinitat.
Gairebé tots els aliments que constitueixen les ofrenes associades a cadascuna de les deïtats, al voltant de les capelles, són propis de la cultura afrollatina i, per tant, estan comprats en botigues o supermercats especialitzats. Tots aquests productes han d’adornar les capelles des del moment en què la instal·lació s’obre al públic i s’han d’anar reposant a mesura que es fan malbé.
Conservar tota aquesta quantitat de menjar en bones condicions en una sala d’exposicions ens obliga a buscar alternatives per reduir al màxim la despesa, el manteniment i la incidència que pugui tenir en obres pròximes.
Arran de la presència d’aliments a la instal·lació, es va dur a terme un estudi amb l’objectiu d’aconseguir mantenir els productes en bon estat el màxim de temps possible mentre durava l’exposició: calia aplicar-hi algun producte amb acció fungicida, bactericida i insecticida innocu per a la salut humana. Els olis essencials ens van semblar una bona opció.
Hi ha diversos estudis que demostren l’efectivitat d’alguns olis essencials com a bactericides, fungicides i insecticides. Per aquest motiu, l’ús adequat d’aquests productes en la indústria de l’alimentació, la farmacèutica i la medicina natural és cada vegada més freqüent.
L’estudi realitzat d’activitat bacteriana i fúngica ambiental ha demostrat que l’activitat bacteriana i fúngica, limitada a Bacillus subtilis i Penicillium rugulosum, va resultar ser igual o inferior a la detectada en altres sales del museu on els nivells d’activitat microbiològica estaven dins de la normalitat en un espai obert al públic.
La utilització d’olis essencials de canyella, clau, farigola i espígol, així com clau en espècie, va permetre prolongar la conservació de certs aliments presents en la instal·lació.
