Conservació de l'obra millorant el sistema de muntatge i emmagatzematge de la peça Mar negro, Carlos Aires

L’obra Mar negro, de l’artista Carlos Aires, va arribar al MACBA l’any 2015. Es tracta d’un terra construït amb llistons de fusta pintats amb diferents colors i col·locats en forma d’espiga.

L’origen de l’obra parteix de la visió del lloc que va tenir l’artista: un cementiri de cayucos i pasteres a les costes de Cadis i de les seves fustes podrint-se a l’aigua. Per a Carlos Aires, l’aspecte dels taulons i el seu estat de deteriorament són bàsics per a la peça. Aquí és on es troba principalment el repte de la conservació d’aquesta obra.

Els taulons de fusta es van treure directament de les embarcacions negades d’aigua i posteriorment tallades per fer-ne l’entramat. Els llistons van ser fumigats pel mateix artista en un principi. 

^{Vista general de la instal·lació. Foto: Alejandro Castro.} 

En arribar al museu es van detectar dos problemes endèmics en l’obra. Un d’ells afectava directament la conservació dels materials i era un important atac de xilòfags al suport de fusta per les condicions a què havia estat exposat. Per altra banda, ens vam trobar amb què per evitar el deteriorament de l’obra en cada muntatge i desmuntatge s’havia de replantejar el sistema d’emmagatzematge i instal·lació, una intervenció de conservació preventiva.

Per eradicar el deteriorament biològic es va optar per un procés de xoc tèrmic, que és un tractament de les fustes en una cambra hermètica, on es disminueix la temperatura fins al grau de congelació. A més, es manté sempre una humitat relativa constant perquè no afecti negativament el suport.