“Soc una dona que vola” María Teresa Hincapié a la Col·lecció MACBA
La sacralitat del quotidià és un fil que permet recórrer les propostes artístiques de María Teresa Hincapié. Aquesta artista colombiana que va ser pionera, en el seu context geogràfic, de la pràctica performativa de llarga durada, no entén l’art allunyat dels objectes de cada dia, suposadament menors i que ella aconsegueix portar cap a l’àmbit del sentit i de la mística. Una de les seves accions més carismàtiques va ser les vuit hores de jornada laboral que l’any 1989 va dur a terme a l’interior d’un local comercial, actual llibreria Lerner, al centre de Bogotà. A l’espai de l’aparador, la “vitrina”, Hincapié hi desenvolupava una jornada completa netejant l’espai. Però també es pentinava, es maquillava i incorporava el vidre de l’aparador com un suport altament comunicatiu. Hi dibuixava, hi feia petons i hi composava un text sobre la dona. A la manera d’un manifest poètic, amb unes frases d’una bellesa contundent i d’una gran força (“Soy una mujer que vuela”, hi escrivia abans d’esborrar-ho meticulosament), l’artista ens recordava que tot allò personal és també, d’una manera inevitable, polític.
