Joan Jonas i Helena de Troia Si no has pogut veure la instal·lació, aquí tens la visita virtual

“L’any 1968 vaig començar a fer performances, vaig desenvolupar un llenguatge artístic. Al 1970, vaig començar el treball amb el vídeo, que em va aportar poder crear per capes i significats diversos. Si els comparo, són mitjans diferents que em permeten representar el que tinc a la ment. Ho puc fer més fàcilment, aquesta és la raó perquè vaig incorporar-los. Des de llavors són el meu llenguatge. Em van interessar perquè vaig sentir que era un territori inexplorat.” La mateixa artista, Joan Jonas, explicava en una entrevista al MACBA el seu descobriment de la performance i del vídeo. Si no vas poder experimentar en viu la seva instal·lació sobre Helena de Troia, Lines in the Sand (2002) a l’exposició de la Col·lecció MACBA, pots fer-ho a la visita virtual. Jonas suma capes de significat a l’entorn d’un mateix personatge, una de les figures centrals de la tradició d’Occident, que és reinterpretada des del vídeo, la performance, el teatre japonès i una gran capacitat de contar històries. Una instal·lació que invalida, des de la crítica de gènere, el relat d’Homer a la Ilíada quan converteix el rapte d’una dona, Helena, en la causa d’una guerra.