Un objecte quotidià com les cortines d’alumini Kriska, utilitzades a les zones rurals de la Mediterrània i que l’artista recorda de la seva infància al sud de Catalunya, li serveixen a Daniel Steegmann per interpel·lar l’espai des de la noció de transitorietat. Com en altres obres composades en els anys 2013 i 2014, l’artista fragmenta l’espai del museu amb una cortina industrial elaborada amb cadenes d’alumini on retalla una figura geomètrica. No tenim més remei que travessar la peça, decidint abans si optem per fer-ho a través del rectangle inclinat o per les fileres d’anelles d’alumini amb el seu soroll característic. Una zona que es desmaterialitza a mesura que la creuem. Steegmann converteix així la transitorietat en l'essència de l'obra. L’espai ja no és aquell marc fixe i estable on les coses passen, sinó el resultat, mòbil i canviant, de la nostra presència i interacció. Una vivència de joc que recordem de quan érem petits a tots els nens els agrada creuar aquest tipus de cortines recuperada per l’artista com a noció filosòfica.

Visita l'exposició