Chillida 100 anys El mural del MACBA: “Com un signe de l’espai”

Convençut que l’art ha de ser d’accés universal, Eduardo Chillida va produir molta obra pública. Quan, tres anys després que s’inaugurés l’edifici Meier del MACBA, va ser convidat a realitzar una obra específica, va considerar que, a l’exterior del museu, la paret mitjanera situada en un dels extrems del recinte, era un punt dèbil que calia millorar. D’aquí que projectés un mural i el situés a tres metres d’alçada, perquè dialogués amb l’espai públic de la plaça dels Àngels. Barcelona, Mural G-333, de 1998, és el primer gran mural ceràmic realitzat per l’artista en la seva llarga trajectòria. Supervisant el procés de cuita, al taller del ceramista amic Hans Spinner, al sud de França, entre cuita i cuita, va pintar amb òxid de coure les plaques de formigó, que van adquirir un color negre característic i un relleu texturat. I és que Chillida entén i practica la ceràmica amb el llenguatge propi de l’escultura i l’arquitectura: com un diàleg, constitutiu, amb l’espai. Com apuntava Octavio Paz, tota la seva obra es pot entendre com “un signe de l’espai”. Celebrem els 100 anys de naixement de l’escultor basc.