Isidoro Valcárcel Medina

Nascut a Múrcia, als 19 anys es va traslladar a Madrid, on va iniciar estudis d’Arquitectura i Belles Arts. Des del començament dels anys seixanta, una pràctica de l’art experimental, transgressora i d’una gran coherència l’ha situat com un dels artistes clau de l’art conceptual a l’Estat espanyol. L’any 1968, durant una estada a Nova York, pren contacte amb el minimalisme, que incorporarà plenament. Des de llavors, ha creat situacions i ha desenvolupat intervencions, accions i projectes qüestionant sempre el paper i la condició de l’objecte i el mercat artístic. Als anys setanta va realitzar treballs en contextos urbans, sovint de grans dimensions, en què descrivia moviments i espais de la ciutat, recollint dades a través d’enquestes, anuncis públics, exàmens col·lectius, diccionaris i altres recursos i accions. Ja als vuitanta, es va apropar a l’arquitectura col·lectiva. Des de llavors, la seva obra, molt afí a la filosofia, ha anat evolucionant des de propostes objectuals fins a la plena desmaterialització o, en altres paraules, fins a situar l’art en l’actitud i el gest, i no en l’objecte. Entre les seves múltiples accions, l’any 2006, en el marc de l’exposició Col·lecció MACBA. Absorció i teatralitat, va pintar durant nou dies, entre el 10 i 19 de setembre, un mur blanc del museu amb un pinzell del número 8, com els que s’utilitzen en aquarel·les.