El museu constituent en diàleg Programa de xerrades
Els museus tenen potencial per convertir-se en espais on es puguin experimentar formes de participació diversa. Tanmateix, la seva estructura pot representar una dificultat, ja que reflecteix moltes de les tensions culturals, materials i polítiques del moment.
Això pot ser conseqüència de l’administració neoliberal de les institucions –en són exemples les persones relacionades amb el patronatge museístic i la tirania de la venda d’entrades– o de la inestabilitat política i d’un autoritarisme creixent, sobretot a l’Europa de l’Est. Així, el formidable poder emancipador dels museus s’ha vist obstaculitzat en dos fronts: d’una banda, la normalització neoliberal, amb les seves ànsies de creixement constant, rendibilitat i visibilitat; d’una altra, les impostures polítiques del populisme i el revisionisme històric. Com a institucions podem arribar a ser extremament experimentals, però tendim a una administració molt convencional. De vegades ens trobem davant del repte de mantenir l’esperit crític tot i l’estesa tendència a «neutralitzar» contextos i continguts políticament controvertits.
De disturbis, dols i festes
MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 29:12 min
Aquest diàleg posa al descobert les experiències, emocions i interaccions entre els participants durant la investigació i el desenvolupament de l’exposició de disturbis, dols i festes, en el marc del Programa d’Estudis Independents.
Aquest film tracta de The Blyzkist Project. El nom de Blyzkist (‘proximitat’ en ucraïnès) remet a comunitat i a unitat, tant física com emocional.
Omuz es va posar en marxa gràcies a un grup de professionals del món de l’art i la cultura, persones convençudes que compartir recursos i cooperar sense demanar res a canvi és urgent, i que totes dues coses només es poden sostenir amb el suport dels altres.
Aquest diàleg es basa en una gravació realitzada en vídeo pel taller de Zdenka Badovinac a l’escola d’estiu internacional The Big Shift − The 1990s; The Avant-Gardes in Eastern Europe and Their Legacy.
Reapropiat per l’activisme gai als anys setanta i vuitanta, el triangle rosa ha esdevingut una icona de la lluita política per l’alliberament de les sexualitats dissidents.
