Properament

Com poden (sobre)viure els cossos dissidents a la ciutat de Barcelona? Com s’inscriuen els desigs i les emocions en els seus desplaçaments? Com continua operant el règim colonial en aquests cossos i quines ferides hi continua obrint?

Aquesta investigació ha recorregut fronteres desdibuixades entre la dissidència sexual, la diversitat funcional, la migració, el treball sexual i la precarització per trobar imatges de la quotidianitat que es mostrin com a cartografies dissidents, caus per a l’incert, festes i espais de trobada com a refugi, aliances temporals i permanents que produeixen diverses formes de cures.

Comissariat: Grup Dissidències Sexuals a la Ciutat de Barcelona PEI 2019-2020, coordinat per Lucía Egaña.

Integrants: Carolina Campos, Claudia Ventola, Eduardo Carrera R, Eugenia Salama, Henrique Lukas, Joana Castella, Jorge Sánchez, Julia Salgueiro, Julia Tealdi, Lizette Nin, Lucila Prestach, Luna Acosta, Margherita Fabbri.

Entrevistes, fotografies, mapes, cartells, fanzins i altres materials d’arxiu intenten crear un espai per reflexionar sobre les subjectivitats. Les emocions, les violències, els traumes, les cures i els diversos activismes dels cossos que han estat (i continuen sent) permeats per la colonialitat, els límits legals, físics i territorials per tal de construir espais propis d’enunciació política.

Aquest projecte proposa reflexionar sobre l’afecte com una estratègia de producció de refugi, com un mètode per perforar les fronteres y fer-les més poroses per tal de contagiar privilegis, multiplicar els llocs de fuga del que està establert, i trobar i refermar aliances.

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto