Barcelona: del model a la marca, de la marca a la crisi
"Pel fet d'estar lligat a les més importants transformacions de la ciutat des del període de la transició, el concepte de 'model Barcelona' és molt útil com a porta d'entrada a la reflexió sobre els processos de canvi més significatius de la ciutat. Així, en podem articular l' anàlisi des de l'interès per l'espai públic, si des de l'urbanisme; per l'espai construït, si des de l'arquitectura; pels models de desenvolupament, si des de l'economia; pel model territorial, si des de la geografia; per polítiques institucionals, si des de la politologia; o bé per les activitats, el comportament, les lluites i els canvis en els diferents actors socials, si des de la sociologia, la història, o l'antropologia. Tots ells aborden components imprescindibles en la conformació del model Barcelona."
Mari Paz Balibrea, Barcelona: del modelo a la marca
Aquest grup de treball analitza el disseny de marques metropolitanes que produeixen valor diferencial i incrementen la competitivitat de territoris locals en el mercat global. Se centra en els diferents elements que caracteritzen aquest tipus de processos estandarditzats en territoris locals a escala global i dels quals deriven estratègies de substitució social, accions de requalificació urbana, processos de foment de la gentrificació i un clar increment de la precarització del teixit social. Barcelona n'és el cas d'estudi principal, ja que permet analitzar línies i conceptes preliminars que ens ajuden a contextualitzar el que s'ha esdevingut en el passat per inspirar i optimitzar les lluites del present. L'anomenat "model Barcelona" i el seu revers mercantil, la "marca Barcelona", constitueixen el nucli al qual s'aniran afegint capítols que –més que sumar-s'hi d'una manera lineal– van solapant i articulant moviments antagònics.
El grup analitzarà les respostes socials davant la banalització del territori, la culturització de l'economia, els processos d'extracció de riquesa de la producció col·lectiva, els diversos plans urbans i les accions públiques i privades que han buscat construir l'omnipresent marca Barcelona. Enfront de la ciutat emprenedora, enfront de la lògica de la dimensió urbana com a territori competitiu, es pot detectar l'emergència de processos cooperatius i de solidaritat social que no sols recuperen relats bandejats pels dispositius del branding metropolità, sinó que encarnen un nou paradigma de reivindicació dels comuns urbans. I és justament en aquest nou paradigma social on volem intervenir: reflexionant, actuant i compartint experiències.
Coordinat per l'Observatorio Metropolitano de Barcelona
Programa
El dimarts 18 i el divendres 28 de setembre i els dimarts 2 i 9 d'octubre, de 19 a 21 h.
Dimarts 18 de setembre, a les 19 h
SESSIÓ 1: Crear un monopoli basat en l'espoli
A càrrec de Mauro Castro (Observatori Metropolità Barcelona)
Text: David Harvey: El arte de la renta.
Divendres 28 de setembre, a les 19 h
SESSIÓ 2: Marcar la ciutat al ritme del branding
A càrrec de Joan M. Gual (Observatori Metropolità Barcelona)
Textos: Mari Paz Balibrea: Barcelona: del modelo a la marca i Descubrir Mediterráneos. La resignificación del mar en la Barcelona postindustrial, a Tour-ismes: la derrota de la dissensió. Barcelona: Fundació Tàpies, 2004*.
Dimarts 2 d'octubre, a les 19 h
SESSIÓ 3: Urbanisme globalitzat versus urbanisme ciutadà
A càrrec de Marc Martí (Observatori Metropolità Barcelona)
Text: Jordi Borja: Revolución y contrarrevolución en la ciudad global.
Dimarts 9 d'octubre, a les 19 h
SESSIÓ 4: Participació ciutadana i dret a la ciutat. El paper dels moviments socials en el model Barcelona
A càrrec de Jordi Bonet (president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, FAVB)
Àudio: Jordi Bonet: Barcelona 1976-2011. Balance crítico de un modelo de desarrollo urbano.
Mauro Castro és investigador i activista social, membre de l'Observatorio Metropolitano de Barcelona i de la xarxa Universidad Nómada. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster en Sociologia i actualment fa la tesi doctoral a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) sobre les transformacions urbanes del front marítim de Barcelona, les polítiques de governança que les han acompanyat i els diferents processos de resistència i mobilització.
Joan M. Gual és membre de la Universidad Nómada i de l'Observatorio Metropolitano de Barcelona. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Màlaga i màster en Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment escriu la tesi doctoral Del Xino al Raval a la no ficció.
Marc Martí i Costa és llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona, màster en Investigació pel departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Polítiques Públiques i Transformació Social per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Ha estat investigador invitat en els departaments de geografia i planificació territorial a la Universiteit van Amsterdam, University of Durham i la Università IUAV di Venezia. Des del 2002 treballa d'investigador a l'IGOP en temes de moviments socials, participació ciutadana, polítiques urbanes i cooperativisme.
Jordi Bonet és investigador associat a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) en l'àmbit de polítiques urbanes (models de regeneració de centres històrics, vulnerabilitat socioespacial, governança local…), col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya i del SIMReF (Seminari Interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista). Ha participat en diversos moviments en defensa del territori i del dret a la ciutat (moviment d'okupacions, contra l'ordenança cívica, moviment veïnal del centre històric…) i actualment exerceix de president de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).
Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat
