Exposició

Col·lecció MACBA. Sota la superfície

Latifa Echakhch

Latifa Echakhch "À chaque stencil une révolution", 2007

  • Fecha:
    11 Oct. 2017 - Nov. 2018
    Lugar:

L’exposició Col·lecció MACBA. Sota la superfície, que estarà formada per una trentena d’obres de la Col·lecció MACBA i d'unes altres tres que provenen de la Colecció d’Art Contemporani de la Fundació “La Caixa”, es presentarà a la planta 0 del museu des del dia 10 d’octubre d’enguany fins a les mateixes dates del proper 2018.

Les obres presentades comparteixen l’interès pels problemes derivats de la representació i els seus límits, i per la rellevància i potencial incidència de l’artista i de l’art a la societat contemporània. Tot i que ho fan des de pressupostos teòrics i formals diversos, moltes d’elles adopten un llenguatge post-minimal, que revesteix les formes abstractes amb un contingut polític i personal molt profund. Continguts de naturalesa molt diversa romanen sota una certa fascinació contemporània pel material i per la superfície.

Col·lecció MACBA. Sota la superfície es planteja com un recorregut en què troben el seu lloc obres realitzades en formats diversos. El primer àmbit reuneix artistes com ara Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Karla Black o Art & Language que, des del qüestionament de la pintura com a espai de representació, treballen la superfície de l’obra, ja sigui posant en valor la capa de pigment o bé negant la seva materialitat. La pintura dramàticament objectualitzada d’Ángela de la Cruz, juntament amb propostes que experimenten amb la superfície cinematogràfica com Blue (1993) de Derek Jarman, o d'altres que proporcionen una càrrega política potent a la capa cromàtica, com la instal·lació de Latifa Echakhch À chaque stencil une révolution (2007), completen l’inici de la mostra.

Els següents àmbits exploren les transicions del pla pictòric a l’espai amb obres que privilegien el volum. Les estructures cel·lulars d’Absalon, així com també farà Gregor Schneider, reelaboren de manera crítica conceptes com ara «lloc» i «habitacle» alhora que problematitzen la idea mateixa d’espai. Les indagacions d’ascendència minimalista de Charlotte Posenenske i Rita McBride, en canvi, prioritzen elements domèstics o propis de la cultura urbana per resignificar-los en el context de la ciutat o a l’espai blanc i artificial del museu, respectivament.

La mostra també presenta obres en què, sota la idea de superfície, prevalen la memòria i l’intimisme. Així, a Atrabiliarios (1993) de Doris Salcedo, les caixes cobertes amb pergamins translúcids que amaguen sabates desaparellades són testimoni de la desaparició. De la mateixa manera, les traces de pols d’Ignasi Aballí damunt d’una paret parlen del pas del temps.

L’obra de Michelangelo Pistoletto Architettura dello specchio (1990) tancarà la mostra incorporant a la seva falsa epidermis pictòrica totes les imatges de la ciutat real.

*A partir de gener de 2018, i associades amb la idea de «construcció» i «habitacle», l’exposició es veurà completada amb obres de Pep Agut i Jordi Colomer.

Comissària: Antònia Maria Perelló

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't