Fons ADAG

Història del productor

Poc després de la mort del general Francisco Franco i, amb la finalitat d’organitzar els artistes i inserir la seva lluita per les llibertats socials i nacionals, es va a formar l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG), una agrupació d’intel·lectuals i artistes visuals vinculada al moviment democràtic d'oposició que es va constituir a Girona.

Fundada el març de 1976, l’Assemblea va ser especialment activa gairebé durant un any i mig, finalitzant la seva activitat l'abril de 1978. L’Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) va ser probablement la principal instància per la formació d’un espai de comunicació en català, impulsant una línia d'acció en contra del règim totalitari des de l'àmbit artístic durant la primera etapa de la transició democràtica espanyola. Com a col·lectiu va aconseguir una gran visibilitat, ressonància mediàtica i una gran capacitat a l’hora de vinclar-se amb el seu entorn, ja que va emergir en un moment de progressiva expansió de les forces democràtiques i populars, la qual cosa va afavorir decisivament en la repercussió de les seves propostes.

L’articulació de l’agrupació va ser el producte d’una sèrie d’assajos organitzatius dins del món artístic cultural local que lluitava per obrir-se camí en un entorn urbà poc receptiu. El seu manifest fundacional va ser “Cal distingir entre les aparences i la realitat” i va comptar amb el suport i firma de diverses persones. Entre els signants hi havia artistes de diferents tendències, però també intel·lectuals i altres persones del mon cultural. L’organització de les activitats del grup estava a càrrec d’un nucli d’uns quinze o vint associats, si bé la participació en les seves iniciatives podia aplegar molt més persones.

Una característica destacable del col·lectiu és la seva posició adoptada, tant estètica com ideològica. Aquest aspecte va portar al grup a fer una crítica de les institucions artístiques, de la indústria de la cultura en general i de l'art subordinat al règim. La seva pràctica va assajar una renovació de la tradició d’avantguarda tant a partir de l'establiment de formes inèdites de vinculació entre l'art i la realitat, com de la seva connexió amb els moviments transformadors emergents en el context social i polític del moment.

L'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) va promoure el fet col·lectiu abans que l’individual; cercaven un ús social i cultural dels espais que només servien a la cultura oficial. Les expressions de l’agrupació se solien compaginar entre la creació d’un ambient concebut col·lectivament amb la presentació de realitzacions personals, i temes més generals relacionats amb la lluita local. Entre les seves principals activitats hi figuren la mostra «Drets humans, ara!», que va servir com a presentació pública de l'ADAG; l’«Homenatge a Carles Rahola», intel·lectual republicà gironí afusellat pel franquisme, que es va preparar amb la col·laboració d'historiadors i intel·lectuals de l'oposició democràtica. També va promoure la iniciativa ambientalista “Salvem la Devesa” i la recuperació creativa de la festa de Carnestoltes. Les seves activitats no es van circumscriure només a Girona, van realitzar diverses accions en altres ciutats de Catalunya com Cadaqués i Barcelona, convocant a grans noms de la cultura i de l’antifranquisme com Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Joan Pere Viladecans i Francesc Abad entre d’altes.

Al voltant de l’11 de setembre de 1977, l’ADAG va realitzar una performance a la plaça de Catalunya de Girona comptant amb la participació activa d'alguns dels polítics que havien sortit elegits en les primeres eleccions espanyoles. Aquesta acció, però, ja s'integrava en una nova conjuntura caracteritzada per la instauració de l'opció reformista de pacte entre els sectors majoritaris provinents del franquisme i els de l'oposició i, per tant, del desmantellament de les organitzacions unitàries del moviment democràtic. Aquest fet va obrir un debat intern dins l’ADAG que va derivar en la necessitat de decidir què fer davant la nova situació política. Les diferències d’interès i expectatives dels membres de l’agrupació van fer-ne impossible la continuïtat.

Dins de l’activitat artística de l’ADAG van aparèixer contradiccions internes entre els seus membres a causa de la discordança entre la teoria i l’aplicació pràctica per part del col·lectiu i també pel dinamisme que es vivia en aquell moment. En algunes ocasions l’activitat individual dels artistes trencava l’estratègia col·lectiva però la falta d’acord era assimilada de forma natural per part de l’agrupació ja que la seva voluntat era transformar l’estructura de la societat del moment i aconseguir que l’activitat artística s’integrés en el funcionament del sistema establert.

Història arxivística

Aquest fons es va crear a partir de la documentació generada per les activitats realitzades per L’Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona.