al

L'exposició que el MACBA va dedicar a Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) es va plantejar com un recorregut a través de les principals sèries temàtiques produïdes per l'artista entre 1987 i 1997. Un període marcat pel seu primer viatge a l'Àfrica i la posterior immersió en el món del Sàhara. El desplaçament geogràfic i cultural que impliquen aquestes estades es reflecteix per mitjà d’una renovació profunda dels temes i les tècniques, i d’un desplaçament de la perspectiva. El món africà, en paraules de Pep Subirós, comissari de l'exposició, «fa palesa la relativitat de les referències d'arrel eurocèntrica que fins aleshores han dominat la seva obra. L'incita no a fer taula rasa de l'herència anterior, però sí a tornar als orígens profunds; no al no-res, però sí a l'essencial de l'art, de la vida i del treball de l'artista. El convida a alliberar-se de les escorces i dels vernissos, a alliberar-se de la pressions i de les modes... A redescobrir no el pes del substrat natural –que mai ha perdut de vista–, però sí a l’artificiositat, els límits, la precarietat de tota cultura».

L’exposició va aplegar més de dues-centes obres –entre pintures, dibuixos, aiguades, llibres de viatges, escultures, ceràmiques– i una destacada tria de documentació bibliogràfica i videogràfica.

Artista

Miquel Barceló
Sempre s’arriba a quelcom que no es pot pintar.
Dieter Roth