Xarxes: modes d'acció i producció en la societat global
Curs monogràfic dirigit per Jesús Carrillo
12, 13, 19 I 20 d'abril de 2005, de 19 a 21 h
El curs aborda una anàlisi de la cultura contemporània a partir de la constatació de l'expansió d'un nou paradigma –la xarxa– que s'ha imposat en l'organització dels processos econòmics, polítics i de relació social, i que es deriva de la intensificació dels fluxos comunicacionals durant l'últim terç del segle XX. El curs defineix i sotmet a debat alguns conceptes fonamentals de la sociologia i la teoria de la cultura contemporània, a la llum de l'anàlisi de fenòmens i comportaments específics que es poden relacionar amb el nou model xarxa, des de la construcció de la subjectivitat fins al nou ordre mundial.
En el marc de Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera pública a l'Estat espanyol és un projecte de recerca en coproducció entre Arteleku-Diputación Foral de Gipuzkoa, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la Universidad Internacional de Andalucía–UNIA arteypensamiento, i també un projecte expositiu i d'activitats coproduït per les mateixes institucions i el Centro José Guerrero–Diputación de Granada.
Jesús Carrillo és professor d'història de l'art de la Universidad Autónoma de Madrid. Forma part de l'equip de recerca de Desacuerdos.
Programa
DIMARTS 12 D'ABRIL La societat xarxa, una introducció: breu genealogia de la societat comunicacional, tecnologia i cultura; els límits del determinisme tecnològic, temps reals i espais virtuals, la intensificació dels fluxo; neoliberalisme o alliberament, la superposició del que és global i local, terror i "nou ordre mundial".
Es parteix del famós terme encunyat per Manuel Castells "societat xarxa" per fer una revisió crítica dels conceptes i llocs comuns de l'anàlisi sociològica contemporània, es fa èmfasi en l'ambivalència i complexitat dels processos que descriu i s'avisa sobre la circularitat de molts dels seus arguments. S'hi analitzaran situacions quotidianes i esdeveniments internacionals a la llum del model de la xarxa.
DIMECRES 13 D'ABRIL La virtualització de la cultura: vells i nous mitjans, l'hipertext com a nova "forma simbòlica", interfícies, modes de producció immaterial, esdeveniment i simulacre, art en xarxa i la xarxa de l'art.
Les últimes dècades han assistit a una expansió dels processos d'informació i comunicació tecnològicament mediats, han fet d'aquest tipus de mediació el camp de producció dominant i han absorbit dins la seva lògica la resta dels processos de producció cultural i la definició mateixa del coneixement. El món de l'art no s'ha escapat d'aquests processos i s'observa, dins dels seus modes de producció i exhibició, un intent d'assimilació als nous modes de circulació de la cultura, al mateix temps que s'ha dut a terme una reflexió estètica sobre aquests.
DIMARTS 19 D'ABRIL Construcció de móns. Utopies i distopies: modes de construcció subjectiva i de vida comunitària a la xarxa; avatars, MUDS, xats, ciutats digitals, junk space; Internet com a ciutat genèrica, la matriu venç el fal·lus; la utopia ciberfeminista.
La popularització d'Internet als anys noranta i la creixent centralitat dels processos comunicacionals tecnològicament mediats han donat lloc a tota una constel·lació de nous modes de relació interpersonal i a noves disposicions subjectives i construccions identitàries. Aquestes poden ser interpretades com un alliberament dels lligams i compartiments de la societat disciplinària i patriarcal o, al contrari, com una posada total de la subjectivitat al servei de la intensificació dels fluxos comunicacionals.
DIMECRES 20 D'ABRIL La reconfiguració de l'agència política: ciutadania o multitud?, la noció del que és biopolític, nous modes d'activisme; hackers, pirates i nòmades, Zones Temporalment Autònomes, els Indimedia, les xarxes de resistència global.
Tant l'exercici de la sobirania ciutadana en la democràcia representativa com els mecanismes d'antagonisme basats en la lluita de classe han quedat desbordats, d'una banda, per la imposició absoluta de la lògica del capital i la seva colonització del desig i, de l'altra, per l'atomització i dispersió dels fronts de lluita política. Si el concepte qualitatiu de ciutadania queda sobrepassat pel quantitatiu i menys estructurat de multitud, la dissidència adopta modes de comportament igualment discontinus i desterritorialitzats. En tots dos casos, el de la multitud i els moviments activistes, el camp d'acció i de batalla és l'esfera de la comunicació.
Les classes aniran acompanyades d'una bibliografia específica i una llista de casos concrets per a la seva anàlisi.