Activitat posposada fins a nou avís

Amb una mirada atenta, aquest taller examina les implicacions polítiques (econòmiques, estètiques, ecològiques, colonials) que nien en els dispositius de producció audiovisual mundana i quotidiana, com els smartphones. El plantejament metodològic del curs consisteix a articular teoria (lectures, discussions en grup, problematització i invenció de discursos oportuns davant la complexitat del present de les tecnociències de la imatge i la textualitat contemporànies) i pràctica (desmuntatge i especejament, enginyeria inversa i recerca material/experimental per equips) per tal de desenvolupar plegats, diagramàticament, recursos (per exemple editorials i en format pòster) que després (es) puguin continuar pol·linitzant a l’aula, de manera situada.

A càrrec de Jara Rocha i Joana Moll, artistes.

Jara Rocha (Castella, 1984) investiga i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia i les materialitats polítiques des d’una sensibilitat trans*feminista que tendeix a centrar-se en les urgències semioticomaterials dels afers mundans. Per exemple, amb Femke Snelting, actualment s’encarrega del projecte Possible Bodies (tecnoecologies de la volumetria); amb Nicolas Malevé investiga les promeses dels algoritmes de visió artificial; amb Xavier Gorgol i Kym Ward estudia les operacions somatopolítiques de producció de veu a la sèrie de tallers «Vibes & Leaks»; amb Lucía Egaña observa els mecanismes del passing institucional; amb Joana Moll mesura les forces del tecnocolonialisme més quotidià; i amb Laura Benítez i Helen Pritchard tensiona la noció de reparació parcial escrivint queer analytics en referència a experiències de dany. Sempre des de la interdependència, ha compartit el seu treball  –en forma de text, taller, instal·lació o performance– en entorns com Constant (Brussel·les), Transmediale (Berlín), MNCARS (Madrid), LUMA (Arlès), UdelaR (Montevideo), Goldsmiths (Londres), Mediacity Biennale (Seül), Schloss Solitude (Stuttgart) o MIT (Cambridge). 
http://jararocha.blogspot.com/

Joana Moll és artista i investigadora. La seva feina explora críticament com les narratives postcapitalistes afecten l'alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes, i treballa sobre la materialitat d'Internet, la vigilància, l'anàlisi de perfils socials i les interfícies. Ha presentat i exposat la seva feina a diferents museus, centres d'art, universitats, festivals i publicacions d’arreu del món com la Biennal de Venècia, MAXXI, MMOMA, Laboral, CCCB, ZKM, Ars Electronica, HEK, Photographer’s Gallery, Korean Cultural Foundation Center, Chronus Art Center, University of Cambridge, Goldsmiths University of London, University of Illinois, ETH Zürich, École d'Art d'Aix en Provence, British Computer Society, The New School, CPDP 2019, Transmediale, FILE i ISEA, entre molts d’altres. La seva feina ha aparegut en diversos mitjans i premsa internacionals, incloent-hi The Financial Times, Der Spiegel, Quartz, Wired, Vice, The New Inquiry, Netzpolitk, El Mundo, O’Globo, La Reppublica, Medium, Fast Company, NBC o MIT Press. A més, és cofundadora del grup de recerca Critical Interface Politics, amb seu a Hangar (Barcelona), i de l'Institute for the Advancement of Popular Automatisms. Actualment és professora convidada a la Universitat de Potsdam.
http://www.janavirgin.com/

En col·laboració amb:

Hamaca educa
 
Tecnocolonialisme de butxaca
L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida