El període que va de finals dels setanta a mitjans dels noranta va ser el de major acceleració en la cultura popular de l’Estat espanyol. Vam passar del domini de la cançó clàssica per a tots els públics (coples, boleros, cançó lleugera) a l’explosió de les subcultures juvenils. En molts casos, van ser conflictes merament estètics, però altres reflectien combats polítics on estava en joc l’elecció entre la inclusió i el rebuig social. Un cas de llibre: l’alegria interclassista de les discoteques valencianes dels vuitanta va ser apagada per una campanya de criminalització del Ministeri de l’Interior. Un altre exemple d’abast ampli: el Rock Radikal Basc, condemnat a l’ostracisme pels mitjans, va ser la banda sonora de diversos moviments socials, des de la marea dels insubmisos fins a la xarxa de ràdios lliures o la reivindicació del dret a l’habitatge (el ressò de les seves demandes arriba fins al 15M).

Mentre gran part de La Movida apostava per l’hedonisme consumista, el punk i la rumba se centraven en la crònica de la vida quotidiana dels barris i ciutats-dormitori de l’extraradi. Sota l’aparença de llibertat, la cultura pop té les seves pròpies lògiques de segregació: només cal mirar el circuit de les cintes de gasolinera, una mena d’apartheid musical on va quedar reclòs el pop gitano i en general qualsevol forma d’expressió musical de les classes treballadores. Deu cançons emblemàtiques d’aquest període (des de La Polla Records fins a Los Planetas, passant per clàssics de la ruta del bakalao) ens serviran per explicar les batalles culturals de l’època.

Pop i política: deu cançons per explicar una època. Disco conferència

Programa

DISSABTE 14 DE JUNY, a les 19 h

Víctor Lenore (Sòria, 1972) és periodista musical. Ha col·laborat amb mitjans com El País, El Confidencial, Rockdelux, Rolling Stone i Minerva. És autor del llibre CT o la Cultura de la Transición: crítica a 35 años de cultura española (Mondadori).També participa en projectes col·lectius com Ecos del Gueto, Fundación Robo o Señoras que hablan de música.

Programes públics
programespublics [at] macba [dot] cat
Tel. 93 481 46 81


Exposició

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat