El període que va de finals dels setanta a mitjans dels noranta va ser el de major acceleració en la cultura popular de l’Estat espanyol. Vam passar del domini de la cançó clàssica per a tots els públics (coples, boleros, cançó lleugera) a l’explosió de les subcultures juvenils. En molts casos, van ser conflictes merament estètics, però altres reflectien combats polítics on estava en joc l’elecció entre la inclusió i el rebuig social. Un cas de llibre: l’alegria interclassista de les discoteques valencianes dels vuitanta va ser apagada per una campanya de criminalització del Ministeri de l’Interior. Un altre exemple d’abast ampli: el Rock Radikal Basc, condemnat a l’ostracisme pels mitjans, va ser la banda sonora de diversos moviments socials, des de la marea dels insubmisos fins a la xarxa de ràdios lliures o la reivindicació del dret a l’habitatge (el ressò de les seves demandes arriba fins al 15M).

Mentre gran part de La Movida apostava per l’hedonisme consumista, el punk i la rumba se centraven en la crònica de la vida quotidiana dels barris i ciutats-dormitori de l’extraradi. Sota l’aparença de llibertat, la cultura pop té les seves pròpies lògiques de segregació: només cal mirar el circuit de les cintes de gasolinera, una mena d’apartheid musical on va quedar reclòs el pop gitano i en general qualsevol forma d’expressió musical de les classes treballadores. Deu cançons emblemàtiques d’aquest període (des de La Polla Records fins a Los Planetas, passant per clàssics de la ruta del bakalao) ens serviran per explicar les batalles culturals de l’època.

Pop i política: deu cançons per explicar una època. Disco conferència

Programa

DISSABTE 14 DE JUNY, a les 19 h

Víctor Lenore (Sòria, 1972) és periodista musical. Ha col·laborat amb mitjans com El País, El Confidencial, Rockdelux, Rolling Stone i Minerva. És autor del llibre CT o la Cultura de la Transición: crítica a 35 años de cultura española (Mondadori).També participa en projectes col·lectius com Ecos del Gueto, Fundación Robo o Señoras que hablan de música.

Programes públics
programespublics [at] macba [dot] cat
Tel. 93 481 46 81


Exposició

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer